L'art de traduir

Parlar de traduir com a art i de la importància que té ens és poc habitual.

Traduir segons la definició del Diccionari de la Llengua Catalana (IEC) és "escriure o dir en un llenguatge allò que ha estat escrit o dit en un altre".Agafada aquesta definició literal entendríem el traductor com un copista, gairebé autòmat, que és fidel amb extrem a la llengua original.

No obstant, entenem que perquè una obra "funcioni", un traductor o traductora no es pot limitar a aplicar uns coneixements lingüístics, sinó que ha de posseir unes competències essencials que interactuaran en el procés mental que implica la traducció.

A la competència lingüística cal afegir-hi la extralingüística i la metodològica.

Ho diu Josep Carner a "De l'art de traduir":No es tradueix per paraules destriades, sinó per frases senceres, això és per cops d'ala intel·lectuals; i tota frase que no aconsegueixi pas artísticament un aire d'espontaneïtat, no és bona sinó per llençar. (4)

Cap cultura "intel·ligent" es qüestiona la importància que té la traducció en la promoció exterior de la seva obra escrita, i tampoc dubte de la riquesa que aporta el procediment invers. No obstant això, els traductors i les traductores són aquelles persones que passen desapercebudes. Són com un pas més del procés de l'edició d'un llibre. Són personatges anònims que enriqueixen la nostra cultura.

Per això cal parlar-ne, no hem d'oblidar que n'hi ha que han deixat una empremta visible i duradora en el paisatge literari del nostre país.