dimecres, 27 de febrer de 2008

bloc o blog


La llengua catalana és indefinidament apta per a l’expressió científica i per a tots els nivells d’expressió i de comunicació” (Declaració sobre la unitat de la llengua catalana – IEC, Barcelona, 1978)


L’època accelerada que ens ha tocat de viure, -en què diàriament la ciència i la tecnologia innoven-, comporta la generació i posada en circulació d’un gran nombre de termes procedents, majoritàriament, de l’anglès.


Cal que siguem capaços de destriar...

...els termes o paraules el manlleu dels quals és del tot inevitable perquè no tenen cap paraula de significat semblant en la nostra llengua

dels que...

no en tenim una necessitat real perquè tenen un equivalent viu en llengua catalana o que són de fàcil traducció, -però que la societat, sense capacitat de reacció immediata, els ha incorporat automàticament, perquè els ha sentit o llegit , o perquè altres llengües també els utilitzen. Aquest seria l’exemple del blog versus bloc.


Per això, penso que:

S’ha d’establir un equilibri entre l’admissió dels mots necessaris i els que s’incorporen indiscriminadament, per comoditat o per “falsa modernitat”.

S’ha d’evitar fer manlleus innecessaris quan designin el mateix concepte o sinònim que una paraula viva en la llengua.

S’ha de tenir en compte si existeix un mot substituïble en la llengua catalana abans d’incorporar el de la llengua forana i no caure en el recurs fàcil de copiar una paraula similar.

La incorporació en massa de termes forans empobreix la nostra riquesa lèxica.

Així doncs, i sense voler entrar en rèpliques i contrarèpliques, m’adhereixo a la decisió del TERMCAT d’establir com a correcta la paraula bloc per a designar aquest espai on pràcticament cada dia escric reflexions, idees i missatges personals.

19 comentaris:

Roc ha dit...

M'hi sumo. BLOC.
Accepto també blog, però em molesta la campanya que s'ha iniciat per desvirtuar la paraula catalana.

Striper ha dit...

Jo ho celebro perque prefereixo bloc a blog.

valenti ha dit...

A mi també em sembla molt bé. De fet, crec, que ja ho anomenem "Bloc". Ara seria bo d'escriure-ho també.

intratable ha dit...

Doncs jo prefereixo blog, i no pas per "falsa modernitat" sinó pel que explica Gabriel Bibiloni en aquest article: http://bibiloni.cat/blog/blog.pdf

Arreveure

Té la mà Maria - Reus ha dit...

NO !!! una altre vagada NO !!!
que cada qual el anomeni com vulgui !!!

petonets

Xavi ha dit...

Totalment d'acord. He canviat el nom del me blog i li he posat bloc.
D'altra banda, crec que hauríem de fer un Brainstorming way blog, per a discuss aquest thema. :P . Que cutre m'ha quedat :(

Carme R ha dit...

Doncs a mi m'ha agradat llegir-te. Tant discutir i encara no ho havia vist mai prou clar. Jo m'apunto des d'ara al Bloc

Pilarll ha dit...

Ho comparteixo, Un vot més a favor de "bloc".

Jesús M. Tibau ha dit...

Perdoneu que parli des del desconeixement, però, podria ser que la paraula bloc, referida a llibreta petita, sigui autènticament catalana o està adaptada del francès?
Si busqueu en alguna enciclòpèdia, això és el que posa a la paraula "bloc":
[1905; del fr. bloc, íd., i aquest del neerlandès blok 'tronc tallat']

Per tant, estaríem adaptant al català la terminologia bloc, basant-nos en una paraula que anteriorment havia estat agafada del francès, ja que l'autènticament catalana seria llibreta.

D'altra banda, existeix la norma que els acabaments precedits de vocal tònica han d'acabar en c, enlloc de g. però aquesta norma té moltes excepcions, com mag, per exemple.
Per això cada cop sóc més partidari del blog, un terme conegut així mundialment.

nur ha dit...

Jo també m'hi apunto: de fet, fa temps que escric bloc i, de vegades, si he d'escriure en castellà també poso bloc i, és clar, no ho entenen :P

Ara, el tema de fons... està fotut. El Termcat no sol anar gaire ràpid i quan un terme ja ha estat implantat i molt usat és difícil fer que es canviïn els usos lingüístics. L'exemple: chat, com a molt xat; però tertúlia?

La paraula va arribar massa tard, però és que a més, s'escapen molts matissos. Per a mi una tertúlia és allò que es feia al Café Gijón, entre cafès de Colòmbia i purs havans o cigarretes i amb una conversa d'un cert nivell, i no pas davant d'un ordinador teclejant parauletes buides de sentit tot sovint.

nur ha dit...

jesús m. tibau: doncs seria possible que vingués del francès, per què no? Al cap i a la fi, totes dues són llengües romàniques i veïnes, de manera que és normal que hi hagi intercanvis lingüístics. Jo dic merci, vés quina tonteria sent de Barcelona, oi?

El cas és que el diccionari normatiu, el de l'Institut d'Estudis Catalans, inclou el terme bloc, tot i que encara no amb aquest sentit de què parlem, però sí amb un sentit semblant (el de conjunt de fulls de notes -posts- que formen una llibreta -bloc-). Només per això, em quedo amb bloc :)

Núria ha dit...

Bona nit,
És cert que la paraula catalana bloc prové del francès bloc i pot ser que aquesta provingui del neerlandès, blok.
Cal tenir present que aquestes paraules tenen un tret comú molt important, no és la grafia, sinó el so. Totes tres paraules tenen el so de la c o de la k (segons les llengües), igual. Tenint en compte el nostre aparell fònic són consonants oclusives (d’acord al mode d’articulació) i velars (segons el punt d’articulació) i són sordes (so sec i contundent)
És a dir són consonants que coincideixen en la sonoritat, perquè ens entenguem.
En canvi, la paraula blog, és dotada de la consonant g, que també és oclusiva i velar, però sonora (so més apagat, sinuós).
Cal tenir present que les sordes i les sonores, dit molt genèricament, són com el blanc i el negre, és a dir aquestes consonants o són sordes o són sonores.
I això què vol dir? Doncs res més que si l’origen és en una paraula neerlandesa amb so coincident anem bé i hem de parlar de bloc. En canvi, si parlem de blog, estem forçant la sonoritat i la grafia cap a una paraula que sembla procedir de l’anglès.

Uf! Em penso que us he atabalat! I m’havia promès que no respondria per no entrar en debats, però les vostres aportacions són tan riques que no he pogut resistir la temptació.
Gràcies pels vostres comentaris. Gràcies per ser tots plegats una mica més rics en pensament.
I el que és clar és que la varietat entre bloc i blog no és només nostra. He cercat blocs neerlandesos i francesos i n’hi ha que són en C o K i altres en G,... o sigui... fins i tot en això estem globalitzats.

zel ha dit...

Jo m'apunto al terme blog, en part pel mestre Bibiloni, que he anat llegint de fa temps, però per això no ens enfadarem pas...

Nancy Stuvel ha dit...

me parece que aquí os olvidáis del significado de la palabra inglesa de donde proviene: blog, o sea weblog, un log que se pone en la web. El log era p.e. el 'reportaje' del marinero, describía cómo fue el viaje en barco. Lo escribían en un 'logbook', o sea libro del log, una clase de diario.
O sea, que no tiene nada que ver con libreta. El log es el 'reportaje', el texto.
La palabra 'blog' lo hemos inventado para abreviar 'weblog'.

Esteve Cardús ha dit...

Jo sóc de l'opinió que les dues paraules poden coexistir, si bé cal acceptar que cadascú en digui com vulgui. En el meu cas he optat per la forma blog, ja que les autoritats en temes de Llengua a qui més respecto opten per anomenar-lo blog i no pas bloc. De tota manera, que ningú es preocupi perquè això dels blogs no durarà massa més de cinc anys més. Noves formes i molt més interessants s'apoderaran del nostre temps i del dels altres per portar a terme experiències molt més reeixides que les actuals. Una abraçada a tothom!

El veí de dalt ha dit...

Bloc, per tu? Perfecte. Jo li seguiré dient blog. Així, discrepem.

civisliberum ha dit...

Els idiomes vius incorporen molts mots de llengues foranes, es vulgui o no en uns anys veurem si en catala s'acepta bloc o blog.

Joan deu Peiroton ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan deu Peiroton ha dit...

Ah! doncs per tu, bloc. En francés, diem bloc o blogue. Havia adoptat blòc en occità, però com que vaig trobar-me molt solet, no va agradar-me, vaig capitular i vaig tornar a escriure blòg com la resta de la banda. Ara digues-m'ho tot, Nuria, et sents blocaira o blogaira? No pateixis, que no vull desblocar-te, hehe! Un petó blogaire!!!