La construcció de l'Eixample el 1962 a Ciutat de Mèxic

Us adjunto les imatges d’un fulletó que convidava a visitar una exposició del pintor J. Cabrer, l’any 1962, a Mèxic.

El text que anuncia l’exposició és d’una gran bellesa: poesia i sentiment d’enyorança es barregen per recordar un procés tan important per Barcelona com va ser la construcció de l’Eixample.

Transcric un fragment de les imatges del fulletó:

Segona tanda de pintures de J. Cabrer

Quan a començaments de segle, s’obrí a Barcelona, el darrer tram de la Via Laietana, portant l’alenada del mar fins el modern Eixample, un dels

sectors més antics de la ciutat fou aterrat per obrir pas a la nova avinguda.

Josep Carner, en el seu llibre Bella terra, bella gent, va fixar les reminiscències d’aquella petita Atlàntida engolida pel tràngol urbà, en uns inefables “Diumenges”, delitoses cançons que no es referien precisament a les fatigades estructures que s’enfondraven en lleva’ls-hi els puntals, sinó al suau misteri que s’apagava amb el polsim dels enderrocs, comuna llàntia al buf de l’aire.

Un altre artista, pintor i dibuixant, aquest –Dionís Baixeras, va donar perennitat a aquells racons mesquins que desapareixien, en un àlbum que patrocinà l’Ajuntament de Barcelona i on se mantenen plàsticament les essències poètiques d’aquell món- ànfora buida que havia contingut la grandesa – més que humil, humiliat per la injúria dels segles. (...)

... en el camp de les nostres perspectives sentimentals, la valor del renunciament a les gràcies d’un paisatge del qual –per una de les ingrates veleïtats de l’història- ens en hem hagut d’allunyar per ser-hi fidels.