(el 22 de febrer de 1985 moria també un altre gran poeta, Salvador Espriu)
CANT ESPIRITUAL
No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creu-
re en tu, que sovint parlo i t'imploro com si existissis.
Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo
a creure en tu —i crec que crec en tu quan no crec en ningú.
Però després em desperto, o penso que em desperto,
i m'arvegonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo
contra tu que no ets ningú. I parlo mai de tu com si fossis
algú.
¿Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit?
¿Quan estic més despert i quan més adormit? ¿No serà
tot un son i, despert i adormit, somni la vida? ¿Desperta-
ré algún dia d'aquest doble son i viuré, lluny d'aquí, la
veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?
No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el mi-
llor de mi si no és així: sinó dient-te que no crec en tu.
Quina forma d'amor més estranya i més dura! Quin mal
em fa no poder dir-te: crec.
No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d'aquest en-
gany d'una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No
em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i
sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets.
París, 14 de maig el 1950
JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de meu no me'n quedés
en el no meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.
CANÇÓ BREU
Totes m'estimen a mi
i jo les estimo a totes.
Vagarejo, pelegrí,
al llarg d'un somni de noies.
Doneu-me un cor més petit,
que aquest que tinc no se m'omple.
Només l'anhel d'infinit
i el vent, per les quatre portes...
TARONJA (fragments):
"Volia ser vermell i no pogué. No sabé estimar del
tot. No sabé donar-se."
"Els homes hi acudim quan el tub del vermell se'ns ha
acabat."
Entrades
14 comentaris:
Un bonic homenatge, Núria :)
Gràcies per fer-me conèixer en Josep Palau i Fabre. M'han agradat els poemes que vas penjar. Procuraré comprar-me algunes de les seves obres. :))
Un petit , pero a l'hora gran homentaje.
Núria, ha mort, com Salvador Espriu , el dia 22 de febrer. La nota de premsa de la seva Fundació a Caldetes diu així:
"Avui, dia 22 de febrer de 2008, ens ha deixat Josep Palau i Fabre, creador i president d'aquesta Fundació, i eminent escriptor i estudiós de l'art.
La cerimònia civil de comiat es celebrarà el dilluns, dia 25, a les 11 del matí, al Palau de la Generalitat. Tot seguit la comitiva anirà a Caldes d'Estrac on, després d'una breu aturada i d'uns moments de silenci davant de la Fundació, continuarà cap al cementiri local, on serà enterrat Josep Palau i Fabre.
Demà diumenge la Fundació Palau restarà oberta al públic com sempre i hi haurà un llibre de signatures per poder testimoniar el condol per la pèrdua del nostre poeta."
Caldes d'Estrac (Caldetes) està a tocar d'Arenys de Mar.
Aquesta és l'adreça de la Fundació:
http://www.fundaciopalau.net/
Us reprodueixo un fragment de la seva web a Lletra:
" Palau i Fabre va tenir un paper decisiu en els inicis de la recuperació cultural en els moments més durs de la repressió contra Catalunya. Va impulsar la recuperació dels Amics de la Poesia (1941), els Estudis Universitaris Catalans (1941-1942) i les primeres edicions clandestines, amb les Edicions de la Sirena. Poesia (1944-1945) va ser la primera revista que es va publicar en català després de la guerra. En aquesta època va redactar un Nou Memorial de Greuges, que recopilava les agressions contra la llengua i la cultura catalanes, i que s'ha mantingut inèdit fins ara."
"A tot arreu et veiem
ara que no et podem veure."
El 22? TV3 i la premsa catalana parlen del dia 23 a les 16.15h...
Alcaliudelsmots, una aportació ben bonica i interessant. Gràcies.
Nur, Joan i Striper, gràcies per participar en aquest petit homenatge.
Aquest sí que era un dels "grans"! Per afegir alguna cosa al que diu tothom, vull dir que la dimensió més humana de Josep Palau Fabre la vaig trobar en un recull de cartes mantingudes amb la tan mal valorada, però tan bona escrivint poesia d'un gran lirisme, Rosa Leveroni.
Durant uns dies toca de rellegir-lo. És, penso, el que li agradariaa ell!
Ha estat el dia 23 Núria, ja han canviat al web de la Fundació la data: "Avui, dia 23 de febrer de 2008, ens ha deixat Josep Palau i Fabre, creador i president d'aquesta Fundació, i eminent escriptor i estudiós de l'art."
Es sorprenia de que la cultura no fos cosa de tothom! Només uns privilegiats i gent sensible hi tenia accés. Clar que parlem de fa molts anys...però continuem més o menys pel mateix camí!
Descansi en pau!
Un poeta peculiar i amb veu pròpia...
Com ell mateix va dir:
"Hi ha una manera de pensar la mort
en què la mort mateixa ens atenalla,
com si fóssim nosaltres el record,
com si fos ella la que ens pensa i mana."
(La mort sobrevivent)
era gran... molt gran...
Un gran poeta i tot un personatge! M'agrada que Valentí mencioni Rosa Leveroni, hi ha molts oblits al país.
Els poetes no marxen mai del tot.
Sempre quedarà amb nosaltres la seva obra. Quin gran home!
Ambdues hem coincidit en el petit homenatge.Molt ben triats els poemes del recull. Et convido a visitar el meu blog.Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada