dimarts, 19 de febrer de 2008

Relats conjunts: Tatuatge?...


Aquesta és una nova experiència en la qual no havia participat mai i que ofereix el bloc Relats Conjunts: elaborar un text a partir d'una imatge proposada.

Decididament no m’agrada. Vaig demanar un tatuatge gros, profund i amb carisma, però que sobretot, sobretot… tingués un vincle amb la línia on es separen les galtes del cul. La ratlla, vaja. I no, l’arrel, aquesta torturada i brutal arrel que s’estén gairebé des de la cintura a les natges,… res..., només decau lateralment. No té cap gràcia al mig. En té tant poca, que si li demanés a algú que em resseguís l’arrel pensant en cert erotisme, preferiria optar per suïcidar-se. I és que... moltes promeses, que sí el millor tatuador, que si semblarà que té vida, serà arma de seducció... i molts que tens manies, que se’n fa tothom... i tot, per res. Per un monstre recargolat esquena amunt que no arriba ni a acaronar-me el cantell dels pits. Res. Un desastre. I els colors,... home!, què voleu que us digui, unes fulles, poques, roges, esporuguides i en plena decadència. Talment que un pruner bord i vell a les acaballes de la tardor. I és que m’he enviat a la decadència sense comptar-hi. A qui carai li puc ensenyar aquesta esquena sense que fugi o que es faci un tip de riure?

Ara no sé si enamorar-me de la fulla que cau a l’esquerra o a la dreta... No sé si quedar-me amb una branqueta record de bonsai plomat o una plena de fulles que em recorden les de la corona de Neró... No ho sé. Però no m’agrado. I és que ho havia dit sempre... els tatuatges acaben marcant un ahir. El meu ahir net, ordenat i pulcre, s’ha convertit en un present d’un modernisme entre caduc i abarrocat.

18 comentaris:

Montse ha dit...

Doncs a mi m'agrada aquest tatuatge, el dibuix és molt bonic, m'agrada l'arbre sense fulles, i unes quantes de molt petitones de color vermellós caient al terra.
En sí no magraden els tatoos, però aquest sí.

barbollaire ha dit...

Un gran relat, Núria!..
Un xic tristoi i/o melangiós, potser?

Però m'ha agradat molt, molt...

Benvinguda als RC... i vigila, pot causar addicció.

Amb el teu permís... Un petonet dolç i una abraçada

XeXu ha dit...

Bona proposta, tot i que fas que agafem una mica de mania a l'arbre...

i gràcies pel comentari de suport de l'altre dia, que no et vaig dir res, espero que aviat en sabreu més coses.

Tocat del cargol ha dit...

A mi l'arbre em suggereix un punt de tristor i soletat....no és gens eròtic ni sensual. Estic d'acord! Ja saps! Abans de fer-te un tatuatge, mira bé el dibuix!!
Salut!

Striper ha dit...

Molt bona la versio , m'agradat et felicito.

Carme Rosanas ha dit...

A mi m'agrada el relat, sobretot perquè no m'agraden gaire o gens els tatuatges. I em sembla que entenc el sentiment ... expectatives fallides.

Joan deu Peiroton ha dit...

A mi no m'agraden gens els tatuatges, de manera general. Bé, aquest té un avantatge per la persona que el porta: ella no el pot veure fàcilment. El teu text, sí que m'ha agradat. Una abraçada!

zel ha dit...

Molt bo el teu relat, com si me'l dontessis a cau d'orella, molt sentit!!!!
petons!

Town Crier ha dit...

Força interessant el relat-reflexió, i ben aconseguit el punt de relax que has aconseguit amb el mot "cul", jejeje.

Salut i ànim!

civisliberum ha dit...

Molt ben escrit.
Felicitats.

Anònim ha dit...

jo et diria que em miressis als ulls mentre m'expliques com és el teu tatuatge, i mentretant, mentre t'abraço amb els meus dits exploradors, descobrir com l'arrel es va diluint entre la línia del teu cul, escoltant-te murmurar les paraules cada cop més inintelegibles.

Díguem agosserat!

Pd40 ha dit...

jejeje, bon relat.
Si no li agrada el tatuatge té un bon problema, pq petit no és. Segur que s'acaba acostumant :$

Joana ha dit...

S'ha de ser una mica atrevit, a la vida.
T'ha quedat brodat! Felicitats!

Carme Fortià ha dit...

Sort que només és un relat, que si no... quin malson!

adrià ha dit...

Osti, doncs ho trobo, quasi, sensual.

Anna ha dit...

Bon relat Núria i benvinguda als R.C. S'hi haurà d'acostumar, doncs si no tindrà un problema, ja,ja..
Felicitats i espero que no sigui l'últim.

iruNa ha dit...

Doncs està molt bé Núria!! M'ha agradat molt la visió que descrius del tatuatge, realment ha de ser un putada tenir una cosa així a l'esquena i no agradar-te gens, buf!!
Espero que a partir d'ara participis sempre a Relats Conjunts!!!
una abraçada!

Roc ha dit...

Ueii!! Celebro que t'hagis sumat a escriure relats conjunts!! :) (Ja sé que t'ho dic una mica a deshora :p).
Bon relat, ens deixes ben clar que no t'agraden els tatuatges hehehe
Salut!