dilluns, 11 de febrer de 2008

El diccionari Alcover – Moll

Deixeu-me que us presenti una obra excepcional: el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll, en honor als seus creadors, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll.

El diccionari Alcover-Moll no és un diccionari com els que utilitzem habitualment.

És un diccionari elaborat a partir, la Lletra de Convit a tots els amics de la llengua catalana, mitjançant la qual, Antoni M Alcover, el 1900, convidava tothom a col·laborar, a recollir vocabulari. D’aquesta crida en sortia una xarxa de persones col·laboradores que omplien amb anotacions unes fitxes (tres milions, cap al 1926) que es van recollir en uns cent vint calaixos.

A partir d'aquestes fitxes, Alcover i Moll van elaborar el diccionari que recull el lèxic català tant actual com arcaic, tant oral (comú i dialectal) com escrit (culte, literari i col·loquial), des de les primeres manifestacions escrites de la llengua fins al moment de la compilació de l’obra.

Us animo a descobrir la diferència i la grandesa d'aquest diccionari.

Accediu al diccionari clicant aquí i escriviu el vostre nom, o el cognom o paraules específiques com la paraula coc que comentaven http://telamamaria.blogspot.com/ a l'escrit d'ahir, o trumfa que comentava en JM Tibau a l’escrit Patates viues?, rosses?, fregides?

I fixeu-vos que l’explicació que us apareix és molt diferent d’un diccionari tradicional. És un diccionari únic i original que ens ensenya i encurioseix.


9 comentaris:

nur ha dit...

Una gran obra, sí senyora. Fa uns dies buscava a diccionaris i obres de referència un parell de paraules que va dir un amic de l'Alt Maresme. Les paraules en qüestió eren blincar i reblinconar.

No apareixen a cap diccionari normatiu, però si fas una cerca a Google hi ha força resultats de blincar. Vaig trobar que eren dues paraules ben maques, que, curiosament, sí que apareixen al DCVB.

És més, resulta que totes dues es diuen a l'Empordà. Tu les coneixies, Núria?

Enhorabona: una magnífica joia que cal recomanar sempre :)

Núria ha dit...

Bona nit,
I tant que les conec. Es blinquen els objectes (una canya) i es reblinconen objectes i persones, per exemple una gimnasta. El que no sabia és que no existissin en el diccionari normatiu.

La llengua és una passada, a pocs quilòmetres de distància hi pot haver paraules ben diferents per designar el mateix objecte o situació.
Gràcies per la teva aportació.

zel ha dit...

Ei, saps que m'ho he passat de conya? I el més trist és que no el vaig comprar quan me'l van presentar, per burra, (i perquè no sé on posar els llibres, t'ho juro, en tinc escampats arreu)
Ara el demano a la propera!

Ah, per cert, noies, jo si faig servir blincar, reblincar, i reblinconar!!!!
Petons!

Striper ha dit...

Te que ser una obra molt interesanr mirare a veure si la tenen a la biblio. per cert pasa per casa meva IMPORTANT.

Esteve Cardús ha dit...

Des que era ben petit -molt petit- l'he tingut a casa,... sempre m'ha ajudat i sempre m'ha ensenyat.

Una obra maravellosa i indispensable

Xavi ha dit...

Quina passada. Sabia del diccionari de quan vaig estudia català a l'institut però no en sabia de la versió en línia. Jo, que vinc de casa pagès, he buscat algunes paraules que em sonaven del meu pare o avi, i les he trobat!!! Per exemple: birbar, barcella, xarugar, entaular...

Núria ha dit...

Xavi,
Sí, és fantàstic que sigui en línia. I, per cert,... no havia sentit mai tres de les paraules que anomenes. Entaular, sí, en el sentit de seure al voltant de la taula, generalment per menjar amb tranquil·litat.

aida ha dit...

Jo sóc de Figueres i ja començava a pensar que la paraula blincar me l'havia inventat jo, perque no la trovaba enlloc...

F. Mompó ha dit...

blincar? Jo sóc del sud dels PPCC (la Vall d'Albaida)i utilitzem la paraula vinclar (capacitat de doblegar-se sense trencar-se)i aquesta sí que l'arrepleguen els diccionaris normatius.
birbar és netejar de brossa els voltants de la soca dels arbres. I a Alcoi s'utilitza l'expressió fer barcella quan un s'entreté més que no cal xarrant amb algú.
Una abraçada des del sud de casa.