dissabte, 12 de juliol de 2008

La llengua NüShu


Heu sentit a parlar del Nüshu?

És una llengua xinesa escrita, de més de 1.500 caràcters i unes 20.000 paraules. Què té d’especial? Doncs que és una de les llengües més antigues del món. Que va ser descoberta fa relativament poc, el 1982. I sobretot, que és l’única llengua, actualment coneguda, que només ha estat parlada per les dones. Una llengua que s’havia mantingut en secret, passant de mares a filles, de dona a dona.

Les dones més grans de Jiangyong, a la província d’Hunan, la zona on es parlava, recorden que de petites sentien parlar aquesta llengua a moltes viles. El nüshu s’escrivia en papers, en mocadors, en ventalls o es brodava en els teixits.


En una societat feudal en què les dones eren oprimides, el nüshu servia a les dones per expressar les seves alegries i preocupacions, els seus pensaments, les seves vivències... En una societat que la dona era sotmesa al marit, que no tenia dret a l’educació, ni a ser emparada per les lleis, en què perdia el cognom i no podia protestar, ni opinar de res, les dones feien servir aquesta llengua per crear el seu món. Escrivien cartes, poemes, lletres de cançons. Expressaven els seus sentiments i donaven consells. Opinaven i discutien de temes d’actualitat.

L’accés de les dones a l’educació va afavorir que a principis del S. XX, el nüshu experimentés una forta i ràpida davallada. Gao Yinxian, una de les poques dones que fa poc quedaven que coneixien la llengua amb perfecció, van intentar ensenyar-la a les seves nétes, però només una se’n va interessar.

La darrera bona coneixedora del Nüshu, Yang Huanyi, va morir el 20 de setembre de 2004, als 98 anys.


Això i que moltes de les dones s’enterraven amb les cartes i poemes, pensant que en continuarien gaudint en una altra vida, ha provocat que quedi molt poca informació d’aquesta curiosa llengua escrita.

El Nüshu Culture Research Center ha iniciat un projecte de recuperació cultural. Ha creat una llibreria especialitzada, ha obert un museu, organitza simposis... Però tot i això, aquesta llengua continua essent una incògnita. No se sap en quina dinastia es va iniciar. Quin és l’origen dels seus caràcters, si hi havia relació entre el xinès i el nüshu en els seus orígens,...

17 comentaris:

Striper ha dit...

Havia sentit parlar un tema interesant i esperem que no es perdi aquesta llengua.

Anna ha dit...

Ets un pou de sabiesa. I molt interessada per les llengües i cultures minoritaries. Quina sort que tenim de poder conèixer aquestes referències gràcies a tu.

XeXu ha dit...

Un post interessantíssim, no en tenia cap coneixement d'això! Em sembla una cosa molot especial, m'ha fet pensar en els cants dels esclaus negres que treballaven fent carreteres i d'altres feines pesades. Ja és ben bé que de l'opressió sempre en surt una força interior que no té aturador, per més que es vulgui.

hypatia ha dit...

Un molt bon post!!

Des d'aquesta mateixa investigació, la Lisa See en teixeix una història bellíssima en el seu llibre "Flor de neu i el ventall secret".

Mmmm... el títol és potser una mica... cursi(?), però reflexa fil per randa tota la teoria a partir de la vida i les relacions de dues amigues a la Xina del S.XIX.

Em va agradar, molt....

=;)

Carme ha dit...

Vaig llegir una novel·la... uf! com es deia? potser "El ventall secret"? que parlava d'això. La novel·la estava molt bé. A mi em va agradar, però les dades que donava sobre la llengua nüshu i sobre aquesta manera de comunicar-se de les dones eren mínimes. Ara entenc millor per què. Un post fantàstic.

Carme ha dit...

Vaig llegir una novel·la... uf! com es deia? potser "El ventall secret"? que parlava d'això. La novel·la estava molt bé. A mi em va agradar, però les dades que donava sobre la llengua nüshu i sobre aquesta manera de comunicar-se de les dones eren mínimes. Ara entenc millor per què. Un post fantàstic.

Ferran ha dit...

Que el Nüshu formi part, a hores d'ara, dels llibres d'història, ¿significarà que les dones d'aquella part del món ja no estan oprimides, sotmeses al pare o al marit i que tenen dret a l'educació? Si fos així, hi hauria un motiu per celebrar-ne la desaparició (Buf, no sé com fer-ho, això!).

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per acostar-nos tota aquesta informació, tota aquesta sensibilitat per tot allò que som i d´on venim.

Mikel ha dit...

no ho havia sentit mai , prou feina tinc amb l' angles jo jejeje ;-)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

que escrius ciencia ficció ara ?

camvia NüShu per català i ja tens la novela

gran história, felicitats

Miquel Casellas ha dit...

Et veig molt divulgativa. ja està bé ja. Amb tu sempre aprens coses noves.

zel ha dit...

El llibre Flor de neu i el ventall secret, una meravella, em va agradar molt, i parla d'una llengua de dones, la mateixa? Gràcies pel post!

josepmanel ha dit...

La història és preciosa. Tant de bo no empobrim més el món amb una nova pèrdua com aquesta...

mai ha dit...

Ja he après una cosa nova avui. La llàstima és que no es pugui continuar la tradició . Em pregunto quantes se'n deuen haver perdut al llarg de tota la història i no n'hem pogut saber mai res.
Gràcies per les referències dels llibres.

El blog del Xavier Ollonarte i Rovira ha dit...

Molt interessant. Quan sents aquestes coses, encara defenses amb més potència i consciència la llengua catalana.

Cordialment,

Xavier Ollonarte i Rovira.

Efrem ha dit...

Ostres, és un fet de primera línia quant a interès cultural! He llegit uns quants escrits del teu bloc i m'agradren, així que t'afegeixo als favorits ;) Salut i bon estiu!

Jesús M. Tibau ha dit...

Fa pocs dies he escoltat un podcast explicant la història d'aquesta llengua a un blog que us recomano: La cueva de Susana