Permeteu-me parlar del poble sápmi o sami, un poble indígena, ancestral, que viu a les terres del nord de Noruega, Finlàndia i Noruega, tot i que més de la meitat viu a Noruega i Suècia. Un dels pobles indígenes més gran d’Europa, d’unes 85.000 persones. Tot i que popularment s’han conegut com a “lapons”, no es reconeixen amb aquest nom, sinó amb el de Sámit o Sábmelaš (de família Sami).
Antigament, els samis eren principalment pescadors i trampers i portaven un estil de vida nòmada, condicionat per les migracions dels rens. Però la cacera excessiva, els impostos abusius que havien de pagar a Noruega, Suècia i Rússia i la disminució de rens, va comportar que una part important dels samis s’instal·lessin al voltant dels rius i dels fiords i que es comencessin a domesticar els rens.
Mentre que en el segle XIX les autoritats noruegues van intentar universalitzar la llengua i cultura noruega i del 1900 al 1945 van intentar destruir tot el que tenia a veure amb la cultura sami; passada la segona guerra mundial, la constant tensió es va relaxar i va començar una nova etapa de reconeixement i consolidació.
El 1989 es va elegir el primer parlament sami de Noruega. Un parlament democràticament elegit que fa les funcions d'autoritat governamental. Un individu té un vot sami si es considera culturalment o ètnicament sami, parla una llengua sami o tenia o té un pare, o avi, que parlava o parli una llengua sami.
Des del 1993, el 6 de febrer és el Dia Nacional de sami.
Tenen televisió i ràdio pròpia, un setmanari, publiquen novel·les i contes,...
I pel que fa a l'educació, es pot estudiar com a primera llengua en tots tres països i Smi Allaskuvla és una universitat sami situada a Kautokeino. A més, la llengua sami s'estudia en unes quantes universitats d’aquests països, sobretot a la Universitat de Tromsø, que considera el sami una llengua materna, no una llengua estrangera.
El poble sápmi té un interès especial que us animo a descobrir.
6 comentaris:
Si que fa venir ganes de descobrir-lo. Sembla que les condicions i els drets dels sápmis i la llengua han millorat amb els anys, això sempre alegra.
molt interesant intentare coneixer mes.
Molt bé. La veritat que no ho havia sentit mail.Ja sé una cosa nova i puc anar a dormir.
Pel que tinc entés estan recuperant tota la seva cultura, però que van passar una repressió/assimilació brutal.
Me n'alegro que elss se n'estiguin sortint, a veure si noslatres també en podem fer-ho.
Molt interessant, Núria. No en sabia res, d'ells, més enllà del terme "lapons". Merci per la info!
Publica un comentari a l'entrada