dilluns, 28 de juliol de 2008

L’autoestima, de Luís Rojas Marcos




No cerqueu en aquest llibre un manual d’autoajuda. Ajuda, sí, com tots els llibres que tenen contingut de qualitat, però el títol pot induir a error.


Luís Rojas Marcos és un metge i psiquiatre de renom que resideix des de fa anys a Nova York, on el 1992 va ser nomenat cap dels serveis de salut mental, alcoholisme i drogodependències de la ciutat.


En el llibre L’autoestima Rojas Marcos ens parla de la importància que té rebre afecte i suport durant la infantesa; per què hi ha encara tants joves que no fan servir preservatiu tot i saber que es poden contagiar de la sida – només el 2005, a Estats Units, es van diagnosticar unes sis mil noves infeccions de sida, en menors de 30 anys; per què la percepció que tenim de nosaltres mateixos no sempre coincideix en la que en tenen els altres –"la nostra subjectivitat origina una opinió força esbiaixada de nosaltres i dels altres"-,...



Cada capítol del llibre és encapçalat per una reflexió o una sentència com les que podeu llegir tot seguit:

Tots els éssers humans ideem algun mecanisme que ens permet, en llevar-nos cada matí, estar segurs que som la mateixa persona que se’n va anar a dormir la nit anterior.

Gordon W: Allfort

Totes les generalitzacions són errònies, incloent-hi aquesta.

Alexander Chase

Les persones som com actors que actuen per als altres, però actuen d’una manera ben diferent quan són a l’escenari que quan són entre bastidors

Erving Goffman

En el nostre món interior, gairebé tots gaudim d’una bona reputació.

David G. Myers



9 comentaris:

Striper ha dit...

Una bona proposta per llrgir i per reflexionar.

Roc ha dit...

Sembla interessant; vejam si faig un pensament i el cerco.
La frase en negreta m'ha fet riure :)

Ferran ha dit...

Quin repte més gran, conèixer-se i entendre's un mateix. Quin impossible, conèixer i entendre els altres!

Bon post i bona proposta!

Anna ha dit...

Quina gràcia! Per una vegada coincidir en les lectures. Ja l'he llegit i em va semblar molt interessant

XeXu ha dit...

Em fa reflexionar força aquesta darrera sentència, la que diu que per nosaltres mateixos tenim bona reputació. De vegades he pensat què pensa l'altra gent de mi, pe`ro obsessionar-se amb això només pot fer que paris boig.

xoia ha dit...

Autoestima és el que ens convé als catalans, recoi. Ja seria hora que ens valoressim una mica i pleguéssim de lamentar-nos, d'abaixar el cap, de girar la llengua i de deixar que ens prenguin tot el que és nostre. Encadenats a Espanya sense afecte ni respecte, espoliats i menyspreats, havent-nos venut la integritat per quatre rampoines, com ens podem estimar? La baixa autoestima, la sensació de culpa, les perspectives negatives del món i del futur ens porten a una situació depressiva que ens destrueix com a poble. En canvi, n'hi ha d'altres que s'estimen més del compte i és consideren més "intel·lectuals", més cultes, més forts. Se senten superiors i es pensen que sempre han de tenir la raó i el poder, encara que sigui vulnerant els drets dels altres. Aquests, malauradament, sempre guanyen encara que siguin psicòpates o paranoics.

Carme ha dit...

Bones les frases!

zel ha dit...

Un gran tipus, jo el conec pel TDAH, que ell pateix, i en el seu moment i en molts, llefir-lo m'ha fet tirar endavant!
Petons!

Laia ha dit...

Me l'apunto. Gràcies.