I com, sinó sabent-les i sentit-les,
Podria dir les coses que ara dic?
No parlo pas de saviesa, parlo
De vida i de misteris,
I els camins en són plens.
Tot giravolta.
I ens arrossega.
Ple de mi i de tot
Alço la copa i bec.
Per la finestra
Penetra a dolls l’aigua brogent dels somnis.
Miquel Martí i Pol
Entrades
4 comentaris:
a part de ben cert expresat amb paraules de poeta.
I em deixo portar i torno a beure de la copa dels somnis.
Quina meravella! :)_
és curiós, acabo de llegir un post sobre baldufes (http://deroquetesvinc.blogspot.com/2008/07/la-corda-de-la-baralluga.html), i aquí em trobo que tot continua girant
Publica un comentari a l'entrada