dijous, 11 de setembre del 2008

Arriben les pomes...



Les primeres de setembre van lligades a la recollida de les pomes.

Les poblacions que tenen molts camps de pomeres, quan arriba aquestes dates veuen com el ritme s’altera. Dies enrere, aquests camps eren una temptació per als qui passàvem.
Camps que mostraven uns arbres imponents, plens de pomes esplèndides, brillants i de contrast les que són vermelles.
Camps protegits, actualment, amb xarxes protectores, com un doble cel, per privar el pas a ocells i pedregada.
Camps que quan comença la collita s’omplen de gent i de caixes. I de tractors que, com una plaga temporal de formigues vermelles, verdes i blaves gegants, van amunt i avall, ara transportant persones, ara transportant caixes buides o plenes de pomes.
Veure les pomes en el seu punt d’excel·lència fa venir ganes de collir-les, olorar-les i menjar-les. Pomes verdes o vermelles, àcides o dolces, cruixents o farinoses. Hi ha pomes de tantes varietats que satisfan tots els gustos.



Quan arriba el setembre, quan trobo els tractors amunt i avall, quan miro els camps i veig braços enlairats per recollir petits regals de les pomeres, recordo les melmelades de poma damunt d’una llesca de pa del dia o d’una torrada, em vénen ganes de menjar una coca o un pastís de poma o... encara més... menjar una d’aquestes pomes, verdes i cruixents, sentir el plaer de la frescor de poma dins la boca. Mmm... demà compraré pomes!


La poma escollida

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,

i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.

Ara que són al llit, els besa el solellet.

Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.


-Oh petita Alidé, com és que plores tant?

-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada

i sempre sec, i envejo les nores treballant,

i quan els néts em vénen em troben tan gelada.


I no et sabria péixer com en el temps florit

ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen,

i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen

i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.


Lamon fa un gran sospir i li diu:

-Oh ma vida, mos peus són balbs

i sento que se me'n va la llum,

i et tinc a vora meu com la poma escollida

que es torna groga i vella i encara fa perfurn.


A1 nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:

el fred ens fa temença, la negra nit horror,

criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa.

Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

Josep Carner



9 comentaris:

Striper ha dit...

La poma , fruita del pael per alguns del pecat.

Què t'anava a dir ha dit...

Està molt bonic tot això de la poma. Aquí al Penedès el nostre fort és la vinya i el vi. De pomeres poques, però en la varietat està el gust.

Anònim ha dit...

Una poma cada dia,
allunya tota malaltia.
"An apple a day´
keep de doctor away"
La poma és la més sana de totes les fruites,per digestió, composició. Sense demrèixer les altres.
Bona recollida de pomes!!!

Josep Lluís ha dit...

Vaig a menjar-me’n una… meu fet venir ganes.

mai ha dit...

M'agraden molt les pomes quan tenen gust de poma. Jo també aprofito el setembre per menjar-ne . i com diu algú per aquí dalt ,... me'n vaig a menjar-ne una !

zel ha dit...

No ho diguis a ningú, però quan acaben de recollir les grogues, em solo passejar per les pomeredes properes i n'escullo les més verdes i tacades...com aquestes no en trobo en tot l'any al mercat! La llàstima és que no duren, i en això rau la seva especial olor i gust, no els han fet res!!!!

Petons i bon curs!

Joana ha dit...

He anat sovint a Plas i torroella , aquest estiu...He vist els camps plens de pomeres que anaven madurant. L'últim dia que hi vaig anar ja vaig veure que les recollien.Ara em falta ensumar-les!
Al mercat les compro a un pagès de Torroella!
Ben tornada Núria!

Anònim ha dit...

Llàstima de la pedregada que en va arreplegar moltes per collir, encara!

Anònim ha dit...

Ummmm... bones, bones. Les pomes àcides, les farinoses, les dolces, vermelles, verdes... en coca, al forn, en l'amanida, en melmelada. Fibroses, a mitja tarda, al matí...
Una abraçada