A la Catalunya dels inicis dels 50, una petita minoria de la població vivia en l’opulència i gran ostentació, mentre la gran majoria de la població del camp i de la ciutat malvivia amb unes condicions d’existència extremadament precàries.
Quan, el gener de 1951, el govern espanyol va decidir d’augmentar, a Barcelona, el bitllet del tramvia de 50 a 70 cèntims, mentre que, en canvi, a Madrid els congelava en 40 cèntims, va esclatar la indignació popular i la població barcelonina va decidir de rebelar-se.
El dia 1 de març va començar la Vaga dels Tramvies, la primera revolta massiva popular en època de la dictadura franquista.
Durant els sis primers dies de març de 1951 una espontània i massiva multitud de barcelonins, usuaris de tramvia, va decidir de fer els trajectes a peu i deixar d’utilitzar els tramvies. Va ser amb aquesta actuació que la població posava per primer cop la dictadura contra les cordes.
"empezando la huelga más original de usuarios, conocida hasta las fechas en el mundo". Calles llenas de gentes que acuden al trabajo andando, con comentarios acerca de "la prueba de civismo" y "unión de un pueblo harto de abusos"
Conten que va arribar el diumenge i hi havia partit del Barça al Camp de les Corts. Plovia a bots i a barrals. Un bon dispositiu de tramvies estava a punt per circular.
Però la ciutadania barcelonina, ferma, no va cedir en aquest pols i els barcelonins van preferir caminar sota la pluja vespertina.
El 6 de març el govern espanyol va cancel·lar els augments de tarifes. Però en aquells dies la protesta ja s'havia convertit en una vaga general avivada per l'oposició comunista. I tot havia començat als tramvies.
La Vanguardia del 13 març esmenta, “sui generis”, com la primera vaga de la dictadura fou avortada per la Guardia Civil.
"La falta de asistencia al trabajo dio lugar a que las calles se llenaran de público, siendo aprovechada la coyuntura por agitadores profesionales…Por la calle de Junqueras y hacia la Vía Layetana bajó igualmente una manifestación que, entre gritos subversivos, amenazas y finalmente intentando cantar "La Internacional" pretendía dirigirse hacia el puerto, cerrando los comercios que hallaban al paso…
A mediodía salieron a prestar servicio de orden público las fuerzas de la Guardia Civil. Su presencia en las calles provocó una reacción evidente de satisfacción en el ánimo del ciudadano, que siempre ha apreciado en su justo valor la eficiencia de los hombres de la Benemerita. Las fuerzas de la Guardia Civil se distribuyeron en patrullas por las vías de la ciudad, manteniendo el orden más absoluto con su sola presencia, que no en vano goza dicho Cuerpo de un prestigio tan notorio como meritoriamente logrado "
Joan Brossa, a Poemes entre el zero i la terra es refereix a la vaga:
12 DE MARÇ DE 1951, A LES 11 DEL MATÍ
La intentona logró un éxito inicial...
De la premsa
La manifestació bolca
i crema un tramvia.
Reparteixen impresos
i proclames per Barcelona.
Baixa
una manifestació que clama sense parar.
Els comerços tanquen. Sí,
a baix els feixistes!
La policia és apedregada.
Llancen per les finestres del Govern Civil draps impregnats
de benzina.
Es forma una altra manifestació. Marxen homes pel carrer.
Han cessat les explosions.
Una vaga original, és cert. Seríem capaços de seguir-la amb tanta fermesa i contundència?
Entrades
13 comentaris:
Com tu dius, una vaga exemplar i mostra de fins on pot arrivar la movilitzacio popular, fer-la actualment no crec penso que se ha perdut molta conexio entre els que ho podrien movilitzar i la gent, te imagines que per prostetar contra els abusius preus del combustible es crides a la gent a no surtir per plaer els caps de setmana i per tant,a no respostar aquets dies.
M'agrada visitar la teva pàgina,és molt pedagògica.
Una abraçada Inuit.
va ser molt famosa aquesta vaga, ara despres dels anys hi ha una vaga d'autobusus, no canvien les coses
molt bon post i molt didàctic, petonets
No comparteixo el pessimisme dels comentants d'avui. Penso, al contrari, que la revolta ciutadana pot pagar...però, per començar, hi cal creure...per poder guardar la motivació i la fermesa necessàries fins a obtenir allò que volem...
I voted for you, your blog is beautiful for a beginner learning the Catalan language:-)
Translendium:-) : Votava a favor de vostè, el seu blog és bonic per a un aprenentatge|saber de principiants el català !!!
Fa molts anys i alhora no tants.
Ara protestem per tot però costa prendre iniciatives i ganes de lluitar. Tot s'està descafeïnant.
Molt bon post Núria!
Ara? una vaga com aquella... ni pensar-ho.
És molt diferent de la vaga d'ara d'autobusos. Aquella va ser d'usuaris i aquí està la gràcia.
Eren altres temps, i al rerefons d'aquella vaga i la seva organització hi ha coses curioses, encara poc difoses, com ara vinculacions de sectors falangistes. El fet es, però, que la gent la va fer seva, cal dir que es passava molta gana i la gent és més solidària en la pobresa que en l'abundància.
No n'hi ha hagut mai cap més com aquella, seguida amb tanta espontaneïtat i que va fer tornar enrera -de moment- l'increment de les tarifes.
Veient que la gent cada dia passa més de tot, no tinc esperances...
Aquí no fem res perquè vivim molt bé!!!
Per desgràcia, només la gana mobilitza!!!
ptns wapa
LA Júlia té raó. Sectors falangistes descontents amb el governador civil d'aleshores (un tal Colunga, amb el sobrenom de "LA Mula") era motiu de discòrdia. T'has docuemntat, eh? Hi ha un llibre d'en Fèlix Fanés "La vaga dels tramvies de 1951", que en parla abastament. Suposo que el coneixes.
Cert, va ser una de les primeres vagues quan no se'n podien fer vagues. Un toc d'atenció al franquisme dient-li que els barcelonins no estaven morts i que la gent no és que hagués perdut la por però estaven farts.
Bon article.
No hi ha hagut mai més una vaga d'aquell estil, tan unitària, per això cal ser pobre, em sembla.
Per cert, en la seva organització, encara que va tenir un fort component espontani, hi va intervenir força la falange, les coses són de molts colors...
Publica un comentari a l'entrada