Ahir va fer un any que vaig entrar en el món dels blocs. Va ser el resultat d’un diumenge a la tarda, d’aquells grisos i boirosos que conviden a estar a prop del foc, amb música suau i una bona lectura. Aquest diumenge vaig canviar la lectura per la lluita amb la tecnologia. Va ser un bon repte.
El que en aquell moment vaig valorar va ser el plaer d’experimentar una eina i un sistema d’expressió nous, però no la utilitat.
Amb el temps m’he adonat de quanta utilitat pot tenir un bloc. No és una eina d’entreteniment, que també. És molt més. És una finestra oberta al carrer de la xarxa, on els veïns som tots i on tots hi som convidats.
És, a més, un instrument que dóna força i comparteix el treball de moltes persones, bones professionals. Fixeu-vos en blocs com el de l’Aula d’Acollida del CEIP Mare de Déu del Remei o de l’Aula dels Dofins d’Alcover. Són blocs entranyables, vius que generosament ens permeten compartir el treball diari, que ens ajuden a entendre aquesta societat tan diversa que tenim i ens apropen a costums que per a nosaltres són pràcticament desconeguts.
Ens ensenyen la lluita diària dels petits infants que s’esforcen a aprendre la nostra llengua, a entendre una societat que els ve donada i que, a vegades, no és la que han vist al néixer. Ens mostren les experiències i el descobriment de grans coneixements que per la seva petitesa i quotidianitat per a nosaltres no tenen importància.
Els nostres centres escolars, les nostres aules, les aules d’acollida dels centres fan una tasca exemplar, amb un professorat que s’esforça dia a dia per aconseguir que els petitons aprenguin.
Que ens en permetin gaudir, no és un luxe, ni generositat, és una necessitat, una porta oberta a un món escolar que intuïm, però que desconeixem com treballa.
Així doncs, felicitats a Aula d’acollida i a Aula dels dofins, per aquesta tasca exemplar que dueu a terme, no defalliu i com deia fa uns dies: endavant les atxes!
Entrades
7 comentaris:
Crec que fer un bloc es un gran encert, exposes les teves idees i pensaments, t'obres al mon i el mon s'obre a tu.
Sempre son interesats aquestes iniciatives, i menys quant la desmotivacio fa mella en molts mestres.
Gràcies per les paraules Núria, tot i que sovint hom creu no ser mereixedor de les mateixes, les agraeixo de cor.
sovint costa trobar gent con tu que sap donar i rebre compartir millor dit.
Encoratjen les teves ratlles així donçs endavant les atxes!!!
Jo també penso que els blocs no són simple entreteniment! Tot i que no m'ho esperava quan vaig entrar en aquest món...
Nuria saps una cosa ets la meva germana gran per un dia, el nostre blog es va crear demà dia 14, casi que son bessons
petonets
Doncs, jo Núria, estic d´acord amb tu, crec que fer un blog i mantenir-lo, és una manera de creixer i compartir amb altres persones, amb molta més facilitat que avans, tant per petits com per grans. I et força a reflexionar i a expresar, o a reproduir coses d´altres que a tu també t´interesen i projectes personalment en el teu blog, és una manera d´obrir a d´altres una finestra de la teva personalitat i al mateix temps tens l´oportunitat d´entrar per la finestra d´altres persones que t´ensenyen i et fan apendre i motiven les curiositats mutues de forma sana. dpb
Moltes gràcies per les teves paraules, engresquen a seguir endavant per fer-ho cada dia una mica millor. Felicitats pel bloc.
Publica un comentari a l'entrada