El pa, aquesta barreja de farina, aigua i llevat, és des d’antany un aliment present en la nostra alimentació. En algunes zones rurals, el pa encara conserva el tracte de respecte emblemàtic que se’ls donava a la postguerra o de religiositat.
La tradició de respecte pel pa d’algunes famílies es mostrava quan abans de començar a llescar el pa, li feien el senyal de la creu, per una o dues bandes. I si en queia un tros a terra, es collia i es besava amb respecte.
Actualment, si entreu en una fleca ja no trobareu només el pa blanc, lluent i bonic a la vista, ni el morè o integral, sinó que en trobarem de llavors, de nous, de roquefort, i molts altres gustos que converteixen el pa en una temptació per assaborir sol o acompanyat d’altres menges.
Vinculades al pa hi ha en la nostra tradició tot un seguit d’expressions i refranys. Així tenim expressions i dites com:
Déu dona pa a qui no té queixals
Ser més llarg que un dia sense pa
Amb pa i vi es fa millor el camí
Al pa, pa i al vi, vi
Pa d’ahir, vi d’un any i carn ben amanida, fan bona vida
Sopes amb vi, aixequen el padrí
El pa calent mata la gent
Tenir la cara de pa de ral
El pa tou dura poc
Qui té carn i pa, pot esperar demà
Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti
Cal guardar per demà, gana i pa
Pa amb pa, menjar de beneits
Sopa de pa, de bon mastegar
Qui no té pa, moltes se’n pensa
El pa no té cames, però fa caminar
Qui té gana, somia pa
i... tocar el crostó; de quin pa fas rosegons!; tenir la cara com un pa de ral; treure’s el pa de la boca; haver-n’hi per sucar-hi pa; tenir pa a l’ull; tenir a pa i aigua; saber el pa que s’hi dóna; ; ser el pa de cada dia; ser un tros de pa, ser de pa sucat amb oli...
I parlant de pa sucat amb oli...
Recordeu els berenars de pa sucat amb oli (sucre o sal); el pa amb vi i sucre i el pa amb mantega i sucre...
I la cançó de...
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli,
pa amb oli volem.
Si no ens en donen,
si no ens en donen no callarem...
Entrades
14 comentaris:
L'oli, el pa i la tomaca haurien d'estar al nostre escut que ens defineixi com a nació.
Quantes frases fetes, Núria! m'encanta recordar-les. I la verita t é que el pa amb oli encara el menio sovint, pa amoli i sal, i pa amb oli i sucre i amb mantega i sucre que bo!
Ei, xiqueta! Que t'has deixat: "(El veí) Està per sucar-hi pa"! ;-)
A Alemanya tenen tants tipus de pa que en arribar aquí gairebé vaig haver de fer un màster. Ara en faig un altre, però com a "xef" per ensenyar-los a menjar-se'l... amb tomàquet :-)
I mira que costa trobar bon pa! Tan booooo com és...
I les sopes de pa amb menta i ou batut?
Em quedo amb el pa de pagès, ben sucat amb tomàquet i acompanyat del que vulguis: pernil, truita, butifarra.
Ostres tu, quina gana de matinada...
El pa també em porta records quant com de petit l'enava a comprar amb un mocador de fraçell, i recordo que feian el pes just i sempre posaven un troç que menjava de tornada a casa, berenas de pa amb xocolata, am vi i sucre, el costum del meu pare abans de encetal li feia una creu a sota..
Quin aspecte que tenen els pans de les fotos que has posat i quina gana que m'ha entrat, tot i que a aquestes hores no solc tenir gana.
Però crec que he recuperat el gust de pa de debó de quan era petita i la meva àvia, per berenar, em feia pà amb oli i sal o bé amb vi negre i una mica de sucre. Hmmmmmmmm
MMM El pa amb oli i sal està boníssim! L'adoro! :-)
MMM El pa amb oli i sal està boníssim! L'adoro! :-)
Tota una oda al pa. Te'n diré una altra que he après fa poc, a veure si t'agrada: Gent jove, pa tou.
Me la va dir un amic que en sap un niu, i em va fer gràcia. Jo sóc força panarra, i a aquestes hores m'has fet venir gana!
Pa torrat amb oli, pa amb vi i sucre,pa amb tomaquet, ... records dels esmorçars de quant era petit.
Els catalans tenim unes variants gastronómiques força diferencials que en altres llocs no les tenen.
I una bona llesca de pa amb plàtan xafat a sobre? també molt bo
ola jo també soc empordanés de naixement i de cor i m'ha agradat especialment aquest bloc
jo dic que l'oli mes bo es el de pau
Publica un comentari a l'entrada