El diumenge descabdella les darreres hores. Una bonica manera d’acabar-lo és dedicant dues cançons delicioses a les nostres mares. Mares que ens han acompanyat en els primers plors, en les primeres passes, en les primeres malalties, en el primer dia de col·legi i en el següent i en tots els que hem necessitat o demanat, sempre.
Mares que s’han alegrat amb els nostres somriures i èxits i han estat al nostre costat quan la tristesa, la decepció, la ingratitud o el fracàs ens han fet abaixar el cap i recloure’ns. Mares que dia rere dia han sigut i són el puntal de la llar, que la seva presència ens ha donat seguretat, estabilitat, una quotidianitat entranyable i dolça. Mares que el dia que ens necessitin trobaran la nostra mà ferma agafada a la seva. Podran comptar amb nosaltres, sense que calgui que ens ho demanin.
I no és que els nostres pares no es mereixin aquestes paraules. Senzillament, avui el tribut és per a elles.
Entrades
6 comentaris:
Ho mereixen tot les mares. Em sumo al tribut, Núria.
La cançó del Dyango és preciosa: dura, però preciosa. La meva mare no me la va cantar quan jo era petita, però sí que li cantava al meu nebot quan era molt petitet i ara la canta ell i no es recorda de la seva mare, sinó de la seva iaia Adela.
Potser és per tot això que ara m'encanta aquesta cançó :)
I tant que s'ho mereixin , precioses les cançons,visquen les mares.
M'afegeixo a l'homenatge. És mereixen això i tot el que siguem capaços d'oferir.
Un petó mares!
Clar! Doncs m'afegeixo a l'homenatge, jo també!
Es la canço que he cantat sempre a les mevas fillas de petitas,ens ha acompanyat sembre i t´un sentin aclaparador ,molt sencilla i en DIANGO la broda..... Felicitats
la Canço de la Mare ens ha acompanyat sempre, te molt sentit i en Diango la Broda. Em plorat de sentiment i al mateix tepms e alegría,ja que si una mare la canta...... es tot un mon intern que surt. Felicitats
Publica un comentari a l'entrada