Menuda, de Joan Manel Serrat

Coneixeu la cançó Menuda, de Joan Manel Serrat? Us heu fixat en la lletra, en la dolçor, en els sentiments que transmet? Escoltar-la és com obrir una capsa de música que ens convida a viatjar dins un conte.

Pensa en mi, menuda, pensa en mi

quan les bruixes t'esgarrapin de matí.

No et faré més tebi el fred

ni més dolç el cafè amb llet

però pensa en mi,

menuda,

pensa en mi.

Pensa en mi quan no t'arribi el sou

o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.

I porta'm

brodat a la teva brusa

o pintat en el teu somriure vermell.

Gronxa'm

de les teves arracades.

Volta'm amb els teus anells

i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.

Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,

menuda, entre goig i pena

abraçat contra el poema

que llegeixes d'amagat.

Badallarà mandrosa la ciutat

quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx

i t'espolsis els ocells

que fan niu dels teus cabells;

et diu al cor

que l'ocell engabiat, mor.

Ells em duen a les plomes somnis i batecs

quan colpegen els meus vidres els seus becs

i em conten

la història blanca i menuda

que entre quatre parets es marceix.

Piulen

que es mor la primavera

quan no pot anar a passeig.

Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.

Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,

menuda, i encén la cara.

Pensa que tenim encara

el camí dels teus ocells

per a volar-lo tu i jo amb ells.

Rellegint la lletra, he recordat la Sílvia, la Sílvia Pérez, alumna meva fa uns anys, i que canta aquesta cançó enel repertori d’Immigrasons. Escolteu-la.

Poesia de colors

Joc de colors, de formes, de poemes sovint infantils, en un garbuix d'estils, tot i res... per acompanyar aquest cap de setmana que comença ben aviat i que ens ha d'acompanyar amb estones de sol, estones de pluja, combinacions perfectes perquè puguem gaudir de la bellesa i la màgia dels arcs de sant martí.

Vistes al mar El cel ben serè, torna el mar més blau, d'un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me'l miro... Dues coses hi ha que el mirar-les juntes em fa el cor més gran: la verdor dels pins, la blavor del mar. Joan Maragall

Geometria II
Si ordeneu bé deu triangles,
aviat ho tindreu entès:
sobre la pàgina blanca
us hi sortirà un xinès.
Joana Raspall

Botons Dins del calaix de costura, (procurant no fer cap nosa) la mare guarda uns tresors dins d'una capseta closa. Els tresors són fets de nacre, de tons suaus o virolats, prenen forma arrodonida i amb dos o quatre forats. He agafat la capseta i he escampat els tresors. La taula ha quedat clapada d'estrelles de tots colors. Lola Casas

Cançó del bosc Una pinya cau els pinyons s'escampen teixeixes el cant dessota el cel blau ha aixecat el vol decidit la garsa entre els branquillons es pentina el sol Ràfols-Casamada, Albert M'estim la nit Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal·lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia Andreu Vidal PRIMAVERA Aquest matí, d'amagat,ha arribat la primavera. La duia penjada al bec, tot xisclant, una oreneta. L'oreneta ha alçat el vol i amb un cop d'ala lleugera ha segat un raig de sol i ha florit tota la terra. Núria Albó Cues d'estels Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels part del nostre cos. Així com flors. Cues d'estels. S'ajunten els espais. Ovidi Montllor

Mosquits La natura diligent ens procura una bèstia per a cada molèstia. Si a les fosques ja no piquen les mosques, hi ha els mosquits, que treballen de nits. Joan Oliver

AIGÜES DE LA PRIMAVERA

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.
Josep Carner

Cromatografia Quan les nostres idees, i les nostres vides, eren polímers del nostre temps. Quan en la paraula Amor hi havia tot el desig i tenia fluorescència la nostra mirada. Quin dissolvent va caure fet de silenci, d'interrogants sense resposta, que ha fet cromatografia de nosaltres? Ara som dues molècules separades en el paper, com taques de tinta de diferent color que han sortit de l'amor arrossegades per un dissolvent que el dilueix fins a l'oblit. Assumpció Forcada

De qui és l'aigua?

En els dies que ens va faltar més l'aigua, una de les preguntes que es feia molta gent era: de qui era (és) l'aigua, si tenia propietari. En aquest document que adjunto, trobareu la resposta que es corresponia a l'any 1942. El rebut ho insinua a la cara del davant:



i ho deixa ben clar a les condicions de la part del darrere del rebut:

Condicions sota les quals els molt il·lustres sernyors hereus de Na Maria de Sentmenat Patiño, es comprometen a facilitar l’aigua per a regar terres

1.- Que el regadiu s’entendrà dividit en regadiu de camps i d’horts i comprendrà des de l’1 de maig al 31 d’octubre i un segon que es divideix en temporada d’estiu, des de l’1 de juny a 30 de setembre i en temporada d’hivern des de l’1 d’octubre al 31 de maig.

2.- Que cada regant haurà de tenir construïdes el dia 1 de maig d’aquest any, dues comportes per agafar i conduir l’aigua a les sèquies, amb una clau que tindrà el guarda que dóna l’aigua, d’acord al model que li faciliti l’Adminsitració del regadiu: és totalment prohibit fer forats a la sèquia principal i a les derivacions.

3.- Que les sèquies per on passarà l’aigua, hauran d’estar, en data d’1 de maig, netes i s’haurà de mantenir aquesta netedat mentre duri l’època de regar.

4.- Per tal que hi hagi ordre en el regadiu, els guardes i dependents dels Srs. Propietaris de les Aigües, avisaran del dia, hora i temps que es podrà disposar de l’aigua. Els administradors de l’aigua es reserven el dret d’introduir canvis.

5.- Els regants no podran prohibir mai, mentre duri l’època de regar, l’entrada a les terres dels Srs de l’Aigua i dels seus dependents, per comprovar si es compleixen aquestes condicions, inspeccionar l’estat de les comportes i comprovar l’extensió que es rega.

6.- Que s’obliga a pagar als Srs. propietaris de les aigües, en bones monedes d’or o de plata, per valor de ... pessetes per vessana de camp i .... pessetes per vessana d’horta.

7.- Que si per alguna causa no circulés prou aigua per regar, no hi haurà cap dret a demanar rebaixa del preu estipulat, però si en el termini d’un mes, faltés aigua, es rebaixaria en proporció al temps que l'aigua falti.

8.- Que els regants hauran de donar pas a l’aigua que ha de servir per a altres regants (...)

9.- (...)

El Parlament Europeu: en llengua catalana

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i essent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

El web http://www.directe.cat d'avui, 20 de maig, ens informa que

"El web Europarl, la pàgina no oficial del Parlament Europeu que en recull i tradueix la informació en català, continua online tot i la demanda formulada fa unes setmanes per representant de l'Eurocambra a Barcelona, Maite Calvo.

L'autor del web, el lleidatà Miquel Català, assegura que la mantindrà funcionant fins que el citin o li reclamin l’accés al web, i només la desconnectarà si li arriba un requeriment judicial.

Un mes després de l'advertència, Europarl continua funcionant com un mirall del web del Parlament Europeu però en català. La web vol ser una protesta contra la marginació del català a la UE i alhora treballa per aconseguir una normalització -que la informació de l'Eurocambra sigui en català pels 11 milions de catalanoparlants- que oficialment encara no és possible.

Europarl ja ha superat les 7.500 visites i per la xarxa circulen correus de suport, així com una campanya iniciada a través del Facebook.

Cal recordar que el web de Català ha rebut també el suport dels eurodiputats catalans Ignasi Guardans (CiU), Raül Romeva (ICV) i Maria Badia (PSC), així com un important ressó mediàtic."

Us recomano que hi accediu, hi navegueu i gaudiu del plaer -qui sap per quant temps- de poder llegir en llengua catalana la informació del Parlament europeu. Rumors diuen que el web no s'ha fet clausurar encara, degut al sorprenent allau de visites que rep diàriament. No sé si és cert, però encara que fos amb aquest objectiu, valdria la pena entrar-hi.

De premi... a premi...

En Ruskis m'ha obsequiat amb el premi Dardo 2008. Sempre fa il·lusió rebre regals i premis i més si són dolços com aquest: en Ruskis, tal com explica en un comentari del meu bloc, és pastisser. Un pastisser amb un bloc sensible i sovint amb una música molt bonica. Gràcies. Repartir el premi, en canvi, és tan difícil, com injust, perquè el donaria a tots els blocs que visito habitualment.
Però som-hi:

La torre d'Ivori: el bloc més nou que llegeixo i que us recomano per la bellesa dels textos i de les imatges.

Al caliu dels mots: per la magnificència fotogràfica i sensibiilitat literària.

Entre somnis i realitats: per les reflexions, imatges, música plenes de sensibilitat.

Lo blóg deu Joan: perquè sempre m'enriqueix llegir-lo.

Pocamandra: una finestra a l'Onyar que delita i sorprèn.

“El I Lliurament de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de prestigi reconegut en el món de la literatura. Amb aquest premi es reconeixen els valors que cada blocaire mostra cada dia en l'esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.; que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, el qual és i roman innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.

I un altre premi...

L'Eli del bloc Somriure és la segona millor cosa que es pot fer amb la boca

m'ha concedit el premi "Brillante WEBLOG" . Us recomano que visiteu el seu bloc. Enganxa pel dinamisme, per la vitalitat que desprèn i segur, segur que us fa somriure. Eli, encara que amb retard, moltes gràcies!!!
Ara em toca a mi donar cinc premis "Brillante weblog":

La seguretat en el nostre entorn: el bloc d'en Josep Lluís, un gínjol brillant de la seguretat i que li agrada compartir coneixements i passions amb nosaltres.

Llum de dona: el bloc de la Joana, brilla pel dinamisme, alegria i passió.

Escarlata: el bloc de la Montse, un brillant que ens ha enlluernat a molts i que fa temps que segueixo.

RdY: el bloc d'en Rafael, que brilla pel contingut i interès dels seus textos.

Que diu que què?: el bloc d'en Dani, amb el seu Diu que... brilla tant que enganxa.


I.... a tots, a totes, que brilleu a la catosfera... de fet, els premis sóns per a tu, i per a tu... sí, sí, per a tu també, no despistis!! Un petó, blocaires!

Presentació de La catosfera literària 08 a Vallromanes

Ahir a la tarda hi havia la presentació del llibre La catosfera literària 08. Va ser una festa entranyable per a les persones que hi vam poder assistir. Una festa excepcional que no oblidarem. La presentació excel·lent, els discursos mesurats i rics de contingut, la Jar Band, el pica-pica generosos i de qualitat,... tot plegat, es mereix un deu.

Si a això hi sumem que molts i moltes blocaires ens vam veure per primer cop les cares i vam poder conversar, riure... què més podem demanar?

Gràcies a totes les persones que ho heu fet possible: Mari Luz, Toni, Marc, Jordi, Jesús, i totes les persones que segur que no menciono per desconeixement. Felicitats!

Foto: Enric Gil

I... descanseu força perquè... l’any que ve hi tornarem, no ??

Podeu veure més fotos de la presentació en els blocs d'en Toni i de l'Enric Gil.

Avui em plau...

Avui...

Em plau recordar Mozart:

Em plau recordar un somni:

Contemplo la posta. La remor del mar, la lluita insistent entre el mar i les roques trenca el silenci de postal quasi perfecta.
Sento l’olor de l’herba del jardí, acabada de taller, fa poques hores. Giro el cap i de reüll veig l’esplendor de la buguenvíl•lia, de color fúcsia, quasi vermell, plena de vitalitat, enfilant-se amunt, i lluitant per escampar les seves branques enllà.
Darrere meu, el refugi de somnis i il•lusions. La porta d’accés al jardí és oberta. Sento unes rialles i surt corrent enjogassada, amb una nina, una pinta i un llapis d’ulls negre, la nena, l’Helena. Es para un moment, em mira i se m’abalança. Vol insistentment que la pentini, que pentini la nina, que la maquilli i vol maquillar-me, els ulls, ben negres, diu. I riu.
El sol s’ha colgat i es comencen a encendre llums amb sensors automàtics. Els primers són els de la vorera que hi ha davant de casa. El mar continua, insistent, en la lluita contra les roques, que de mica, en mica, amb els anys, aniran cedint-li pas a petites escletxes.
Pentino la nina, pentino l’Helena. Té els cabells negres com el carbó, abundants, llargs. Amb uns rínxols marcats, que li donen un aire exòtic. Es deixa amanyagar. Deixa que la pinta llisqui entrebancant-se dins els rínxols, que li reculli els cabells amb clips i gomes. Corre a emmirallar-se. És presumida.
Les flors de nit s’han començat a obrir, les grogues i les pigallades, primer. Desprenen una olor suau, quasi imperceptible.
Miro la nina, a terra, al meu costat, vestida, polida, pentinada. La bruixeta presumida torna. Li agrada el pentinat, li agraden els clips. S’ha maquillat. Com pot una nena tan petita saber –se pintar els ulls? Me la miro. Vol fer-se gran. Vol ser exageradament adulta. Té la carona plena de pigues. Somriu i les pigues s’exageren. Recull la nina i se m’asseu a la falda. L’aprenent a dona, és una nena encara.
Al lluny se sent una ràdio. Una Mari Trini dels anys 70 canta, a volum alçat, amb un intent de sobreviure enmig de temes de moda dels 90.
Fa fredor. M’estremeixo. És hora d’entrar a casa. La petita torna a la seva habitació, reducte de joguines i papers d’escola. Dues copes d’un vi italià fresquet esperen damunt la taula de la sala. Uns ulls brillants somriuen i conviden. Corresponc al somriure, prenc la copa, i me l’acosto als llavis. Salut!

Em plau una melodia dolça, d'una pel·lícula amb quatre Òscars: Unforgiven

I a tu que et plau?

De flequers i panarres

Avui és el patró dels forners i flequers: San Honorat. Desconec si en tenen algun altre. La tradició marca que aquest sant no només havia estat forner, sinó que a més, enfornava els pans, de dos en dos, cosa que tot i que avui és força corrent, abans era senyal d’habilitat. Sembla també que va ser qui va descobrir la manera de fer pans de tres crostons.

Tradicionalment, els forners, el dia d’avui, despatxaven el pa i estrenaven samarreta i una barretina blanca.
Els més generosos obsequiaven la clientela amb coca ensucrada, -mmm!, no se us fa la boca aigua??- i amb peres cuites al forn.
Per què... sabíeu que el pa es va fornejar per primer cop a Egipte fa uns 6000 anys i va viatjar des d’allà fins a occident?
I que a l’època mossàrab les famílies amassaven el que seria el futur pa i hi posaven una marca que serviria per identificar-lo quan el portessin a coure als forns públics?

I que el gremi de flequers de Barcelona existeix des de l’any 1200?
I que encara fa pocs anys el pa es venia a pes i si un pa no complia el pes, s’hi afegia “la torna”?

I és que el pa fa segles que és imprescindible a la nostra dieta. L’elaboració, els gustos i les formes ha tingut variacions en funció de les regions i els països. Actualment, amb la globalització, molts d’aquests tipus de pans arriben a les nostres fleques i podem escollir quin tipus de pa volem per a cada àpat, per a cada dia, per a cada persona... Cada dia queden menys persones que només hagin menjat el nostre pa blanc.

Tornar al dia a dia

Els breus dies de vacances ja s'han acabat. Ja torno a ser a casa! Estocolm m'ha agradat. És una ciutat que si l’hagués de definir faria servir tres adjectius: bonica, funcional i civilitzada.

Us podria parlar dels monuments, del paisatge, de la presència de l’aigua per tot arreu, una aigua boníssima. Però hi ha altres aspectes importants per a les persones que viuen en una ciutat que m’han cridat l’atenció:

Les comunicacions: Estocolm té un servei de metro exemplar, espectacular, de més de 100 km de llargada. Ben conservat i eficaç. També, una xarxa de carril-bici ampla, ben marcada i sovint separada de les vies del transport a motor, de manera que les bicicletes i els ciclistes són presents per tots els racons de la ciutat.
Metro i autobusos creen una xarxa de transport públic que, amb les bicicletes, eviten les aglomeracions, el soroll ambiental, les tensions i la contaminació.

La gran quantitat d’habitatges “socials”, amb una estructura semblant i que afavoreixen l’accés a l’habitatge de tota la població. Tant pisos com cases són, habitualment, sense persianes, i com a molt tenen una cortineta que no tapa per res la llum. En canvi, la majoria de les finestres tenen plantes decoratives i una làmpada petita que encenen quan es fa fosc. Un conjunt decoratiu molt bonic, però que en aquesta època de l’any, -en què a les 4 del matí ja és pràcticament clar i fosqueja a les 9 del vespre-, no em permetria dormir gens, si tinc en compte que qualsevol claror em desperta.

El tarannà humà: Les cares de felicitats dels infants. La majoria d’uns ulls immensos i blaus, amb un somriure ampli. La gran quantitat de persones de totes les edats que llegien en el metro, a les places, a les terrasses. Les converses a veu baixa, quasi imperceptibles. L’escassa mendicitat i la poca que hi havia, increïblement, de persones joves.

La manca de papers pel terra, el respecte pels espais públics, el menjar gustós i caríssim (ara em vénen a la memòria unes boles grosses de xocolata cruixent i coco delicioses... serien altres temes que podria parlar, si no fos que ja us he robat massa temps.

Ah! Només una cosa que em va sorprendre: la freqüent presència en llocs públics de St. Jordi i el drac... i, a diferència d’aquí... sempre, amb la presència de la princesa.

Estocolm

Aquestes són unes fotos que us envio des d'Estocolm... ciutat on sóc avui. Demà el proper lliurament...

Premis Blocs Catalunya

Permeteu-me que us faci difusió d’una iniciativa sortida de les comarques gironines i que té com objectiu reconèixer els millors blocs en llengua catalana i, alhora, potenciar, les tecnologies de la informació.

Aquesta és una primera informació que anireu trobant actualitzada al web dels premis.

Els Premis Blocs Catalunya comença el període d’inscripcions

L’organització STIC.CAT posa en funcionament el web www.premisbloc.cat

Ha començat el període d’inscripcions per a la primera edició dels Premis Blocs Catalunya, una iniciativa pionera impulsada per l’organització STIC.CAT. El termini de presentació de candidatures acabarà el 15 de setembre.

A més, STIC.CAT ha obert el web www.premisbloc.cat en el qual pot fer-se les inscripcions seguint la normativa de les bases. D’aquestes, en destaquem que el Premis Blocs Catalunya 2008 són oberts a tothom que tingui un o més blocs en llengua catalana, independentment del lloc de residència física. Això sí, no s’acceptaran els blocs anònims.

Tot visitant el web hi trobareu els primers inscrits en alguna de les onze categories definides en els Premis Blocs Catalunya: Cinema, Literatura, Economia, Educació, Esports, Periodisme, Personals, Política, Gastronomia i TIC, mentre que l’onzè premi serà pel bloc de l'any.

Més enllà del lliurament dels guardons, l’organització STIC.CAT vol aprofitar les sinergies generades per difondre i per promocionar l’ús de les TIC en tots els àmbits de la societat. És per això que els Premis Blocs Catalunya són la punta de llança de tot un seguit d’activitats orientades a aquestes finalitats.

El lliurament dels Premis Blocs Catalunya 2008 tindrà lloc el divendres 10 d'octubre d’enguany, a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona.

No s'acabarà mai?

Què fan aquests joves enfilats en una grua de les obres de la Sagrada Família? Com hi han arribat?

Arribar-hi els va ser fàcil. Comenten que van entrar a la Sagrada Família amb el carnet d’estudiants i que en adreçar-se al sector d’obres, l’únic impediment que van trobar van ser els comentaris dels obrers que, entre altres coses, els deien que anessin en compte de no fer-se mal.

L’objectiu? Quedar-se a dalt de la grua fins dissabte que és quan hi ha unes de les principals manifestacions per reclamar que s’alliberi un jove terrassenc, en Francesc Argemí, Franki; empresonat fa deu dies després que el Tribunal Constitucional espanyol ha desestimat el recurs contra la sentència que el setembre de 2004 va condemnar-lo a dos anys i set mesos de presó per ultratge a la bandera (espanyola), desordres públics i atemptat contra l'autoritat, en una cercavila que va tenir lloc durant la festa major de Terrassa el 2002.

Us recomano que mireu el vídeo de Vilaweb, on trobareu la informació més detallada.

Amb aquesta notícia, amb aquestes imatges,... no podem fer res més que indignar-nos. L’olor de la primavera es barreja amb l’olor de ranci que encara queda en algunes obagues del nostre país. Encara hi ha “sots feréstecs”, amb personatges poc clars, amb idees ancorades segles enrere, que es mouen per camps teòricament “democràtics” on un munt de representants de la nostra societat prioritzen sortir a la foto, que defensar un ideal. On polítics que es diuen independentistes o que es diuen demòcrates, giren la cara i es guarden prou de moure un dit per defensar els drets de la ciutadania que representen.

Theodor Kittelsen, art de trolls

Coneixeu els dibuixos i les pintures de Theodor Kittelsen (1857-1914)?

Kittelsen és un artista que va néixer a la ciutat de Kragerø, a Noruega. És famós per les seves pintures inspirades en la natura i, especialment, per les il·lustracions de contes i llegendes d'encanteris, de fades i en què els trolls en són protagonistes de primera línia. Els trolls són monstres de la mitologia escandinava. Acostumen a ser bruts i lletjos i surten dels boscos per raptar nens petits i robar or. No obstant, hi ha contes infantils que els han aconseguit transformar en éssers simpàtics i entranyables.


L'estil de Kittelsen té un estil que el converteix en fàcilment identificable. Ha estat classificat com a neoromàntic.

Vegeu-ne alguns exemples i gaudiu de la seva peculiaritat. Els seus dibuixos no deixen indiferent.

Una perla negra

De tant en tant, encara es pot llegir en llibres antics, alguna de les perles de la repressió anticatalana.

En un llibre de text per a les escoles del Ministerio de Eucación Nacional, de l’any 1939 es llegeix:

¿Se habla en España otras lenguas más que la castellana?

Puede decirse que en España se habla sólo la lengua castellana, pues aparte de ésta tan sólo se habla vascuence que, como la lengua única, sólo se emplea en algunos caseríos vascos y quedó reducido a funciones de dialecto por su pobreza lingüística i filológica.
¿Cúales son los dialectos principales de España?

El catalán, el valenciano, el mallorquín y el gallego.