És una tragèdia en tres actes i en vers, que ens situa en el segle XVII, l’any 1609. Relata la tràgica història d’amor situada en alta mar, entre un corsari morisc (Saïd) que va ser expulsat de València i d’una noia cristiana (Blanca) i la intolerància de les dues comunitats, de dues cultures que provocaran que una bella història d’amor acabi amb la mort dels protagonistes.
El 1988, cent anys després, la companyia de teatre Dagoll Dagom va fer una adaptació lliure musical de Mar i cel. Deixant de banda l’argument, cal resaltar el vestuari dels actors, que t’endinsen encara més dins de l’època en que passa, el vaixell que sembla talment com si navegués per la Mediterrània i la música i cançons que han esdevingut un clàssic.
El gran musical, MAR I CEL, amb més de 500 representacions i més de 500.000 espectadors, i amb una segona posada en escena per celebrar els trenta anys de la companyia de teatre, s’ha convertit en una referència obligada dins de la història del teatre en el nostre país en ser considerat el primer intent reeixit de creació d’un teatre musical propi.
5 comentaris:
Hola Nuria:
Un gran Post, el teatre català és molt poderós.
Un dels vendrellencs més universals que tenim. Tot un clàssic sempre vigent.
Dagoll Dagom te obres molt boniques, em quedo amb la Nit de Sant Joan, han estrenat un obra fa poc que donarà que parlar
petons
Una obra magnifica i unas cançons molt bones per no parlar de la musica.
Es una historia que es repeteix avui en dia.
Publica un comentari a l'entrada