Llegeixo Cuadernos de pedagogia el mes de febrer, és una revista especialitzada que tracta àmpliament temes vinculats al món de l’educació i la pedagogia. En arribar a la pàgina 12, el titular em descobreix que Andalusia acaba d’aprovar la seva primera llei d’educació. De fet, sembla que és la primera llei que regula el sistema educatiu no univesitari d’una comunitat autònoma.
Segueixo llegint amb avidesa,... explica que la comunitat andalusa prioritzarà les assignatures de llengua espanyola, llengua estrangera i matemàtiques.
Continuo i...ep!..., a Primària es facilitarà que algunes matèries siguin impartides en llengua estrangera i es donarà un impuls al Plan del Plurilingüismo amb l’objectiu que el 2012 els 50% dels centres escolars ofereixin educació bilingüe.
-Les comparacions comencen a fer-me mal.
Una altra gran apuesta és que el 2012 tots els centres escolars siguin centres TIC, és a dir que tinguin un mínim d’un ordinador per cada dos alumnes, actualment ja n’hi ha uns 1.100.
– Igual, igualet que els nostres centres escolars. Penseu que en tenim tants? Que el nostre alumnat disposa de tants ordinadors, a l’aula? Si no ho recordo malament, era ahir que a TV3 ensenyaven UNA escola que excepcionalment fa totes les classes amb ordinadors.
En fi... següent paràgraf...
Una altra de les mesures que la llei andalusa consolida, i que ja s’havia engegat, és la gratuïtat dels llibres de text. Segons Cuadernos, amb aquesta llei es garanteix que tot l’alumnat que cursi ensenyaments obligatoris en centres públics podrà disposar GRATUÏTAMENT dels llibres.
I la llei continua amb les aules matinals i altres serveis que també s’han d’afavorir.
Arribats en aquest punt de l’article, he tancat la revista. No podia continuar llegint. Havia d’asserenar-me.
Em venia al cap la nostra solidaritat obligatòria a comunitats desafavorides com Andalusia, la negació del govern espanyol de fer públiques les balances fiscals..., en definitiva la hipoteca que tenim tots compromesa amb espanya, en detriment de la inversió en el nostre futur: l’educació.
Entrades
11 comentaris:
I si llegeixen el teu article encara et diran victimista!!!!
A mi aquetes cose em treun de polleguera com pot ser que una comunitat amb uns indicadors macroeconomics molt mes baixos que Catalunya ofereixi aixo, la nostre solidaritat tindria que servir per el seu desenvolupament economic no per asolir coses del 4 estadi de el estat del benestar. Es clar nosaltres penquem i produim i ells gasten.
Si aquí anem pagant impostos per tot, com per exemple el de successions mentre que a la resta d'espanya els treuen, evidentment que sempre recaptarem més que els altres. Fem-ho al revés, tornem-nos pobres definitivament, potser així rebrem els ajuts dels que fins els estan rebent.
Bé, el que passa és que una cosa són les bones intencions que deuen aparèixer a la "Exposición de motivos" i una altra cosa el que realment duguin a la pràctica.
No us sembla un horitzó paradisíac de qualsevol escola pública? Digueu-me pessimista, però no m'imagino cap ara com ara hi hagi cap escola així (tant de bo!).
Ara, jo també m'hauria posat dels nervis en llegir una cosa així: segur que hauria plegat abans i tot!
Deixant de banda les crítiques sobre solidaritats, impostos i altres..., seria ideal que tots i tothom poguéssim gaudir d'una educació com cal, amb els medis corresponents, amb les facilitats adients, etc.
En el fons la discussió sobre les balances fiscals entre territoris hauria de ser la cerca de l’equilibri entre la solidaritat i la justícia contributiva. Hem de defendre la solidaritat, però també allò que és just. Sembla que els serveis bàsics com són l’educació i la salut tendeixin a ser iguals entre els ciutadans dels diversos territoris. A partir d’aquí el debat s’hauria de basar en aplicar un sistema que equilibri el que es paga i el que es rep, i pel que sembla “n’hi ha un que s’ha posat explícitament sobre la taula: pagar segons la riquesa i rebre segons la població.” El professor Germà Bel diu respecte a aquest sistema: “A mi m’agrada; té quelcom de reedició d’aquell vell principi marxista: “de cadascú segons les seves capacitats i a cadascú segons les seves necessitats”. I llavors mirar qui compleix de sobres (com Catalunya) i qui no compleix ni de lluny. Hi ha millors patrons normatius? Si algú en formula algun altre, llavors el podrem avaluar.”
En aquest sentit el govern central aplica aquella dita del “qui dia passa any empeny” i mentre a un cantó hi ha que en reben molt o bé contribueixen amb el sobrant com són els bascos, a Catalunya li fiquen ma a la butxaca i si deixen alguna cosa perduda al fons sort en tenim. Si pensen en la solidaritat que pensin també en la justícia. Els desequilibris tard o d’hora acaben passant factura: rodalies, xarxa elèctrica, infraestructures, educació, etc. etc. Fins quan?
Roc: no crec ni que em diguin res.
Nur: no és l'Exposición de motivos, cerca a internet els "centros TIC" i veuràs que són ben consolidats.
Alcaliudelsmots:
Tu ho dius: "a Catalunya li fiquen ma a la butxaca i si deixen alguna cosa perduda al fons sort en tenim" I... "Els desequilibris tard o d’hora acaben passant factura: rodalies, xarxa elèctrica, infraestructures, educació, etc. Fins quan?" Aquesta és una pregunta que em faig sovint. Hi ha moments que penso, la societat catalana no aguantarà gaire més temps aquesta situació..., però aleshores m'adono que el dia que es convoca una manifestació en protesta per les infraestructures que tenim, pel tracte que rebem,... la gent més afectada no es mobilitza. I torna la pregunta... fins quan? Tant de bo, la poguéssim respondre, encara que fos en veu baixa.
És igual: si no fan català, el problema és quan vénen aquí, que no ens podem entendre i ai pobra gent.
I si en fan, el problema és que en fan, de què van ensenyant una llenguatge minoritària i minoritzada a una gent que parla tant bé l'espanyol, amb els seus zezeos, les seves "r" enlloc de "l" i demés??!
Fem el que fem, facin el que facin, la qüestió és que el Rajoy & Company puguin criticar-ho tot...collons de gent.
Sempre em pregunto per què inverteixen tan poc en educació i sanitat. I en cultura en general.Quina mena de país hem (ens ) han construit?
No trobo les respostes enlloc...sí de fet la solució passaria per fer-nos desaparèixer del mapa...així ras i curt!
Bon dia Núria!
Ah que emprenya!!!!! Ja saps que estic acabant psicopedagogia, no? Quan vaig fer les assignatures d'avaluació de centres i programes i la d'innovació, vaig llegir tots els plans haguts i per haver a Andalusia, Castilla la Mancha i el país basc, i em va agafar un "yuyu" que no vegis. És l'hòstia, ara crec que la culpa és nostra!!!! S'ha d'0exigir i lluitar a sang i fetge i posar el llistó ben alt, coi!
LA COSA ÉS CLARA RIGOR I SERIETTA = QUALITAT.
QUI SERÀ EL PREMER QUE OBRIRA ELS ULLS?
NO ÉS POT JUGAR AMB NINGÚ I MENYS AMB EL FUTUR DEL PAÍS EL INFANTS.
Publica un comentari a l'entrada