Hi ha una expressió que es diu en algunes contrades i que, tot i que sempre m’ha cridat l’atenció per la contundència, feia temps que no sentia, i menys que la llegia. Fa poc un amic m'enviava un correu amb aquesta expressió. Va ser en llegir-la que em vaig preguntar...
Què és una atxa? I quin és l’origen de l’expressió?
Una atxa és un ciri molt gruixut que té diversos blens, generalment quatre
. També se'n diu atxa a un tipus de torxa.
L’ús de les atxes, com a ciris, era característic de les processons del divendres sant. Sembla que la sentència clau perquè comencessin la processó era: endavant les atxes.
En tenir quatre blens, els ciris es mantenien encesos durant tota la processó, per la gruxudària i encara que fes una mica de vent o una pluja fina.
Avui en dia, el sentit d’aquesta expressió no és lligada amb la religió. Sí que es manté en alguns indrets per tradició cultural, però l’expressió té un sentit més conegut, més popular i és el que es relaciona amb la fortalesa i la tenacitat. Indica la voluntat de mantenir-nos ferms en una acció o en una decisió o senzillament que hem decidit tirar endavant, malgrat les adversitats o dificultats que ens comportin accions, actuacions o la vida.
Veieu-ne l’exemple:
Entrades
16 comentaris:
Interesant.
No habia sentir mai l'expresio.
Jo sí que l'havia sentida aquesta expressió, però no imaginava què eren les atxes.
És curiosa aquesta llengua nostra, que tot ho adapta a la modernitat!
Gràcies Núria!
caram, jo creia que es referia a l'altra accepció de la paraula. De fet per a mi la imatge d'una atxa era una destral, i en cap cas un ciri!
Gràcies per culturitzar-me article rere article :D
Jo ho habia sentit pero no sabia el que eren ara ja si.
Hola Núria:
No ho sabia això de les atxes, gràcies per fer-me apendre una mica.
Fantàstic.És una expressió que he utilitzat en més d'una ocasió i també pensava que es referia a destrals ... Sempre està bé saber què dius quan parles ...gràcies.
Jo si que la coneixia, els meus pares que la utilitzaven sempre m'havien explicat que eren les atxes. I que mai ni en cap cas eren una destral!
Ja no es diu tant, es veritat. M'agrada recuperar-la.
Oooohhh, la meva parella la diu molt aquesta expressió però jo, com el roc i l'asimetrich havia associat atxes a destrals... Ui,ui,ui, què malament que com a fetus de mestra ni se'm passi pel cap intentar esbrinar si les meves hipòtesis són certes.
Gràcies per la informació!!
Gracies per l'aclariment i per una estona agradable de música.
T'importa que agafi la foto per il·lustrar un post meu? Gràcies (un nebot em va explicar, fa un temps, això de les atxes, llegir-ho aquí ha completat la informació
Hola,
Ara que sóc a Elx, aquí estan recuperant una tradició que anomenen "La Cremà de les Atxes". Es tracta de torxes fetes de fulles de palmera seca i altres parts d'aquest arbre (cec que en diuen tabales). Les encenen per fer de "fanalets" quan arriben els Reis d'Orient a Elx i als pobles de la comarca.
Què curiós! M'acaben d'enviar un correu electrònic amb aquesta expressió, i al no haver-la sentit més he buscat que volia dir i he arribat a aquesta entrada al teu blog! :D
Gràcies per aclarirm-ho!!
És una expressió meravellosa. De fet, toco en un grup de música anomenat Les Atxes, en honor de tan noble crit d'energia.
Només per si teniu curiositat:
http://lesatxes.bandcamp.com
Abraçades!
Hector
Núria,
he vingut de rebot al teu bloc, i et volia donar les gràcies per fer-me conèixer Lizz Wright! No sabia qui era... i escoltar-la ha estat un regal preciós de tarda plujosa de diumenge! Moltíssimes gràcies!
Jo he sentit molts cops:
Endavant les atxes que el Sant Cristo va a les fosques.
Plenament dins el context de les processons.
En sentit figurat és l'empenta que cal tenir per entrar en un lloc fosc.
Molt adequat en aquestes circumstàncies
M'agrada això de "gruxudària", molt empordanès.
I jo sí que ho utilitzo, m'ajuda a tirar endavant!.
Publica un comentari a l'entrada