diumenge, 17 de febrer del 2008

I de vacances?... un país proper i desconegut


D’aquí a unes setmanes arribaran les vacances de Setmana santa i d’aquí a pocs mesos les d’estiu.

Segur que tots plegats hem començat a pensar què ens agradaria fer, on ens agradaria anar,... en aquests dies que gaudirem de temps lliure.

Mirem amb atenció les pàgines a internet que anuncien ofertes de viatges, de vols econòmics a París, a Xina, a Brasil o a Nova York.

Vivim en un món en què les distàncies no compten, països que no hauríem imaginat de poder visitar, són a poques hores de vol i les tarifes que ens semblaven prohibitives i només a l’abast de pocs privilegiats s’han abaratit tant que deixen de ser el principal problema per a la majoria.

Deixeu-me que faci d’agència de viatges i us ofereixi unes vacances inoblidables. Un país on podreu gaudir –sense desplaçar-vos massa quilòmetres-, de paisatges impressionants, muntanyes i valls plenes de verdor i contrastos, llacs d’aigües cristallines, planes amb encant i unes postes de sol increïbles. No caldrà que penseu en el canvi de moneda, ni en enllaçar vols, ni si us entendran... us estic oferint un viatge amb encant a ... Catalunya!
I sinó... mireu amb atenció les fotos que us adjunto.

Estany de les Monges

Llac de Sant Maurici

Vall de Cardós

Coll de la Mola

Montserrat

Arrossars al Delta de l'Ebre

Fageda d'en Jordà

Aiguamolls de l'Empordà


Illes Medes

16 comentaris:

CCgestió - Gestió de confiança ha dit...

Comparteixo el teu suggeriment. La Vall de Cardós està sempre a punt, però a la tardor és un lloc encisador. L'Estany de Sant Maurici i més amunt les Agulles d'Amitges i el seus llacs, són especialment recomanables a la primavera, la vegetació és molt abundosa i variada. A Montserrat les excursions per la zona d'agulles és impressionant tot l'any...
Sortides de sol a Les Medes, observar els ocells als Aiguamolls. El Priorat, les Terres de l'Ebre, la Garrotxa... Una llista extensa, plena de sensacions i molt recomanable.

Jobove - Reus ha dit...

m'has convençut, apuntan's per aquest estiu, com a casa no hi ha res

petonets

Mon ha dit...

Gracies per la visita al meu blog, ets benvinguda. Tens un blog molt "xulo" (expressió no gaire catalana)però aquest post lliga amb el meu...una passejada per algun d'aquests indrets de ben segur que aprima mes que la sacarina

Lucia Luna ha dit...

Hola guapa
Gracies per la visita, he fet un vol per el teu, i m'agrada, unes imatges impressionants, son teves?
I el tema vols, moltes ofertes, però la pasta no abunda hehe

Petonets, i molt bona tarda.

Anònim ha dit...

I tant que sí. Hi ha tantes coses maques a Catalunya! Jo m'hi apunto sempre.

merike ha dit...

Finlàndia!:-D

Joan de Peiroton ha dit...

Ei Núria! Tens tota la raó!
I ja és el bon moment per observar els ocells als Aiguamolls! I si et ve de gust, pots participar a diades d'anellament d'ocells, trobaràs totes les informacions a les planes de l'Ateneu juvenil i naturalista de Girona (l'enllaç és al meu blog) !!!
gràcies per la visita al meu blog, m'ha donat l'oportunitat de conèixer el teu! Tornaré !!!!

Jordi Pinyol ha dit...

A alguns d'aquests llocs ja hi he estat, però d'altres encara els tinc a la llista de visites pendents.

En tenim moltes de coses boniques per veure aprop de casa, però potser és perquè les veiem tan aprop que pensem ..ja tinc temps d'anar-hi.. i sovint optem per anar a llocs més llunyans.

nur ha dit...

Sí, senyora. Hi ha racons preciosos i quan només disposes d'uns dies és perfecte desplaçar-se per Catalunya.

Fa anys que penso que he d'aprofitar els caps de setmana per anar descobrint la nostra preciosa terra de contrastos: mar i muntanya, modernitat i antigor, grans ciutats i petits pobles.

Ahir vaig descobrir Tordera.

zel ha dit...

Núria, reina, jo si pogués a la Xina.... o a Finlàndia... és que això tan bonic és casa meva i m'he resseguit tots els raconets...
Petons!

Striper ha dit...

Sense dubte en ofereixes inderets meravellosos i aqui al nostre costat i que mes bonic i exotic que les dones d'aqui.

Anònim ha dit...

Que Deu t'escolti, i que la gent et faci cas! Avui dia es confon viatge amb transport. El fet de poder accedir a llocs llunyans fa creure que es pot viatjar a tot arreu. Però viatge és sinònim de temps i lentitud. Amb pocs dies, si vols viatjar, no malaguanyis el temps dalt d'un avió, i vés allà on et sobri per descobrir i gaudir de qualsevol petit tresor que se't presenti.

JordiStQgat ha dit...

Les fotos m'han impressionat molt, la resta ho he fullejat per sobre per falta de temps però te bona pinta. Prometo tornar!

Anònim ha dit...

Jo sempre ho dic, anem lluny, molt lluny, i en canvi no coneixem coses de casa.
Dues precisions per portar una mica la contrària:
Viatjar fora del teu país és bonic perquè coneixes altres cultures i llengües i costums i realitats, i... Això ho fa especial. El que tenim a casa potser no ho coneixem del tot, però en aquest mil·leni de globalització cultural en què entrem viatjar lluny és atrectiu. Ep, de moment, esperem que no arribi un dia en què les migracions i el mestissatge ens acabin homogeneïtzant i anul·lant moltes singularitats.
L'altre incís és que t'has adonat que només has penjat fotos de natura? :p El nostre país (tots els Països Catalans) està farcit de muntanya i mar i rius i boscs i cel i animals i prats i camps i de tot i més. Però malauradament a hores d'ara aquesta ja no és una realitat general i, tot i els perjudicis, trobar arquitectura i altres formes de d'art també és interessant. Així a les fotos per convidar a un viatge sense sortir de casa també hi cabrien llocs urbans i amb masses de gent.

Joan de Peiroton ha dit...

Estic passant alguns dies de vacances a la part mes septentrional de Catalunya, per les terres del Rosselló, del Vallespir i de l'Empordà. I puc dir, com a estranger, que no sols l'Empordà és molt bonic, sinó que del país el tresor més gran... són la gent!
No tinc cap ADSL aquí, la connexió és una calamitat, no pateixis amb el meu silenci forçat. Això va a trigar una bona setmana. Una abraçada!!!

JordiStQgat ha dit...

Precisament quan viatges fora la frontera, per molt bonic que sigui l'indret de destí, quan tornes a casa t'adones que som uns privilegiats i que en el nostre petit pais ho tenim tot. Des de muntanyes meravelloses a les platges més idíliques, la gent, les ciutats. Però justament per valorar el que tenim també em de veure el que hi ha fora.