Avui no publicaré cap escrit. Us demano que el temps que gastaríeu per llegir qualsevol paraula meva, el dediqueu a llegir la carta de Miqui Mel, "Catalunya, on anem?" que publica Té la mà Maria, avui dia 9 de juliol. És una carta que amb poques paraules diu molt del que la majoria de nosaltres pensem. És una carta, educada, però sense pèls a la llengua. Una carta contundent, però que malgrat això, sembla difícil que aconsegueixi el que demana. Que ens mobilitzem, que no ens deixem entabanar més. Que sapiguem dir prou a tots els atacs que rebem constantment. En els pocs dies que he estat fora de Catalunya, les poques notícies que m'arribaven només feien referència a agressions a la nostra terra, a la nostra llengua, a la nostra economia... Llegiu la carta i ja em direu què en penseu i quins sentiments us ha despertat.
Entrades
6 comentaris:
Ostres Núria! Ja l'havia llegida quan he arribat aquí. Jo només podria afegir que l'experiència d e greuges és gairebé 20 anys més llarga que la d'en Miqui Mel. Estic d'acord amb tot el que diu. Què hem de fer? No som polítics ni en volem ser. Des de casa, de s del carrer... pocdem fer alguna cossa.
M'ha despertat sentiments d'injustícia i d'impotència.
Jo no vull perdre la "moral" (que es on es comença a perdre tot i no parlo solament de país). No vull deixar-me espantar.
No em preocupen excessivament les infraestructures i encara recordo la "militancia" que teníem, molts més que ara, en temps del general.
A Roma, al temps que començava la guerra del Golf, hi havia una pintada que deia "nessuna guerra ti dara vittoria". No seguim el "capot" que ens tiren. Nosaltres a "lo" nostre que ja els hi passarà, (o no!) però... si ens hi barallem perdrem, segur! Són més, més forts (avui els exèrcits són els mitjans de comunicació), i no tenen por de cap judici de l'història.
( a lo millor demà tot els hi va al revés! )
I... no tornaré a parlar mai més de política!
M'ha semblat un molt bon escrit. Jo també l'hi donaré difussió. Hem de despertar d'una vegada!
Quina sort que tenim, que hi hagi persones com Miqui Mel, que sapiguen explicar tan bé un sentiment que veig que és comú a molts de nosaltres.
Molyt bon escrit jo també li donare difusio.
Molt bé. Ja fa temps que dura tot plegat.
Publica un comentari a l'entrada