Era el juliol quan...

Segons el Costumari de Joan Amades, era en aquest mes de juliol que els corallers tornaven a casa. Begur era una població corallera, per excel·lència. Segons Amades, gairebé tota la població masculina de Begur es dedicava en aquesta pesca, que durava uns deu mesos, ja que navegaven per les costes del sud d’Espanya i per les costes africanes. L’arribada de les primeres coralleres s’anunciava amb un toc de corn especial que feia que la gent anés corrent cap a la platja. El corall, que era molt valorat, es venia a comerciants especialitzats.

D’altra banda, explica que hi havia escorçaires, que eren persones que compraven les escorces (escorxes) de meló, per donar als porcs. També s’estenien arreu les persones que venien alls, peres, tomates, cocos, el suc dels quals, era molt desitjat i demanat per la mainada.

I, era a l’estiu quan la mainada jugava a “l’anell picapedrell”.
Coneixeu aquest joc? Hi heu jugat? Quan era petita, que ja mooolts anys, era un dels jocs habituals de l’hora del pati, a l’escola. Consistia en posar-se en línia o mitja rotllana, amb les mans al davant a nivell de la cintura i posades en forma de capsa tancada. Qui conduïa el joc tenia també les mans en forma de capsa tancada, però a dins hi tenia un anell o una pedreta i anava posant les mans a dins de les nostres que les obríem una mica per donar-li pas. Només a un o a una ens deixava l’anell.

Havia d’intentar que ningú s’adonés a qui havia donat l’anell. Mentre anava passant i posant les mans dins les altres, anava cantant una cançó que deia “anell pitrell, picapedrell,... i quan acabava la cançó preguntava a un dels jugadors, - acostumava a ser amb qui havia acabat la cançó- qui la tenia. Si ho endevinava havia guanyat, es quedava l’anell i iniciava novament el joc. Si no, havia d’intentar encertar-la qui havia estat assenyalat i no la tenia.

PD: Aquest joc no necessita ni connexió, ni actualitzar versions,... és a dir... tota una revolució.