dimecres, 16 de juliol del 2008

Gianni Rodari, el rei de la fantasia literària





Per què als infants els agraden tant les endevinalles? A primer cop d’ull, diria que és perquè són la representació concentrada, quasi emblemàtica, de la seva experiència de conquesta de la realitat. Per a un infant, el món és ple d’objectes misteriosos, d’esdeveniments incomprensibles, de figures indesxifrables. La seva presència al món, és un misteri que ha de resoldre, una endevinalla que ha de desxifrar, i ho intenta resoldre amb preguntes directes o indirectes. El coneixement li arriba, sovint, amb forma de sorpresa. Aquesta reflexió correspon a Gianni Rodari, un dels grans mestres de la literatura infantil. Un dels escriptors que més ha captivat per la importància i el valor que dóna a la fantasia i al desenvolupament que en fa per treballar la aspectes educatius i pedagògics. Crea personatges i històries que semblen inversemblants, però quan es va descabdellant el personatge o la història apareixen aspectes de reflexió quotidiana, petites picades d’ullet, estratègies per a estimular el pensament i la creativitat,..



La seva obra, plena de títols estimulants, és reconeguda al món sencer. Així mateix, l’any 1970 li va ser atorgat el premi internacional Andersen de literatura.

Entre les seves obres més populars es troben: Contes per telèfon, Contes per jugar, Contes escrits a màquina,... i la fantàstica Gramàtica de la fantasia, recomanable al 100% per a tothom, però especialment per a persones que els agradi escriure, per a mestres i per a mares i pares. Una guia per estimular i treballar la imaginació, la fantasia, l’escriptura fora estàndards.

Permeteu-me que us adjunti un conte, encara que sigui en llengua italiana.


La passeggiata di un distratto

-Mamma, vado a fare una passeggiata.
- Va' pure, Giovanni, ma sta' attento quando attraversi la strada.
- Va bene, mamma. Ciao, mamma.
- Sei sempre tanto distratto.
- Si', mamma. Ciao, mamma.

Giovannino esce allegramente e per il primo tratto di strada fa bene attenzione. Ogni tanto si ferma e si tocca.

- Ci sono tutto? Si, - e ride da solo.

E così' contento di stare attento che si mette a saltellare come un passero, ma poi s'incanta a guardaté le vetrine, le macchine, le nuvole, e per forza cominciano i guai.

Un signore, molto gentilmente, lo rimproveravannino esce allegramente e per il primo tratto di strada fa bene attenzione. Ogni tanto si ferma e si tocca.

- Ci sono tutto? Si, - e ride da solo.

E così' contento di stare attento che si mette a saltellare come un passero, ma poi s'incanta a guardaté le vetrine, le macchine, le nuvole, e per forza cominciano i guai.

Un signore, molto gentilmente, lo rimprovera: - Ma che distratto, sei. Vedi? Hai già perso una mano.

- Uh, è proprio vero. Ma che distratto, sono. Si mette a cercare la mano e invece trova un barattolo vuoto. Sarà proprio vuoto? Vediamo. E cosa c'era dentro prima che fosse vuoto? Non sarà mica stato sempre vuoto fin dal primo giorno...


Giovanni si dimentica di cercare la mano, poi si dimentica anche del barattolo, perché ha visto un cane zoppo, ed ecco per raggiungere il cane zoppo prima che volti l'angolo perde tutto un bràcao. Ma non se ne accorge nemmeno, e continua a correre.

Una buona donna lo chiama: - Giovanni, Giovanni, il tuo braccio!

Macché, non sente.

Pazienza, - dice la buona donna. - Glielo porterò alla sua mamma.

E va a casa della mamma di Giovanni.

- Signora, ho qui il braccio del suo figliolo.
- Oh, quel distratto. Io non so piu' cosa fare e cosa dire.
- Eh, si sa, i bambini sono tutti cosi.

Dopo un po' arriva un'altra brava donna.

- Signora, ho trovato un piede. Non sarà mica del Giovanni?
- Ma si che è suo, lo riconosco dalla scarpa col buco. Oh, che figlio distratto mi è toccato. Non so piu' cosa fare e cosa dire.
- Eh, Si sa, i bambini sono tutti così.

Dopo un altro po' arriva una vecchietta, poi il garzone del fornaio, Poi un tranviere, e perfino una maestra in pensione, e tutti portano qualche pezzetto di Giovanni: una gamba, un orecchio, il naso.

Ma ci può essere un ragazzo piu' distratto del mio?

- Eh, signora, i bambini sono tutti Così

Finalmente arriva Giovanni, saltellando su una gamba Sola, senza piu' orecchie nè braccia, ma allegro come sempre, allegro come un passero, e la sua mamma scuote la testa, lo rimette a posto e gli dà un bacio.

- Manca niente, mamma? Sono stato bravo, mamma?
- Sì Giovanni, sei stato proprio bravo.


13 comentaris:

Efrem ha dit...

Hauré de fer-li un lloc a la llarga llista de llibres en espera per ser llegits, hehehe! Per cert, molt bona la carta aquella que recomanaves d'en Miqui Mel.

Striper ha dit...

sens dubte unes bones propostes a tenir en compte.

Efrem ha dit...

Per cert, gràcies per les tres peces mestres de música. Mai les havia sentit i són boníssimes.

Carme Rosanas ha dit...

He llegit alguns contes de Rodari, però encara me'n queden molts per llegir. Els he llegit d'aquí d'allà, però mai un llibre sencer.

Que bonic llegir-los en italià! Potse r val la pena d'intentar-ho. M'encanta l'italià!

Laia ha dit...

Quina grata sopresa trobar un dels meus llibres preferits de quan era petita. M'has fet recordar la meva infància. Gràcies.

El veí de dalt ha dit...

Vaig llegir el "Contes per telèfon" fa anys...Curiós!

Mestreta ha dit...

El vaig conèixer llegint fragments a llibres de primària. La veritat és que valen molt la pena. Per cert, amb una mica de ganes, l'italià s'entén, no?

Què t'anava a dir ha dit...

Està molt bé. El posaré a la llista de llibres pendents.

Mikel ha dit...

no em barrufen gaire els contes...

Anònim ha dit...

La Gramàtica de la fantasia és una Bíblia dins la pedagogia.Tots els contes de Rodari valen la pena. El joc de la fantasia és necessària en el desenvolupament dels nens.

Ferran Porta ha dit...

Interessant post; no coneixia al senyor Rodari.

Un autor alemany imprescindible és Erich Kästner. Va aconseguir escapar de les urpes dels nazis i va escriure històries de nanos... per adults. Molt recomanable.

La Martona ha dit...

El Gianni Rodari està a la llista dels meus autors preferits des que tenia 7 anys. Els contes per telèfon encara em salven si alguna nit he de fer de cangur o de tieta. I Gelsomino al País dels Mentiders em continua fent somriure. Visca Rodari i visca la imaginació!

marietadelullviu ha dit...

Contes per telèfon. Quin gran llibre i quants records que em porta al cap. Moltes gràcies per informar i fer saber sobre aquest escriptor així com recomanar un llibre que en quant pugui llegiré.