Tan fonda, amic meu, tan estranya
la distància de mar i continent!
I tan alta i tan freda la muntanya
que ha de sobrevolar el meu sentiment!
I aquesta soledat que m’acompanya,
avarament fidel, entre la gent!
Si ets en mon somni tan present, tan clara
que percebo la fressa del trepig,
que sento el teu alè en la meva cara
i el sabor de tants besos entremig,
¿com és possible que l’absència encara
no hagi cedit, vençuda pel desig?
No pas com l’escultor que espera glòria
ans com l’amant que només pensa amor,
he refet en una obra transitòria
la teva imatge amb afanyós rigor
damunt el marbre dolç de la memòria
i amb el cisell blaníssim de l’enyor.
I així tu ets meva en la presó secreta
d’on mai ningú no trobarà el camí,
i de nit, com qui fa una malifeta,
que ni l’àngel mateix no em pot sentir,
arriba fins a tu, a la quieta
i en pensament, allò més pur de mi.
dijous, 20 de març del 2008
Absència
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Una poesia molt maca.
Per cert Núria, en tens alguna de teva en el bloc?, la veritat és que normalment escrius tant be que segur que també fas poesies.
M'encanta la poesia que has escrit d'en Pere Quart, la poesia mou muntanyes, mou els sentiments que tenim més endins nostre, la poesia és sentiment, amor, paraules...
Sense Paraules, terriblement preciosa.
No sabia això de que el 21 era el dia de la poesia...Ès que s'inventen dies per a tot, ara. Al començar la lectura d'aquest poema tan preciós, jo m'havia imaginat que els versos eren de tu...I vaig dir-me: ui, mai no gosaré escriure res més al meu blog!!! Bé, finalment, eren d'en Pere Quart. En tot cas, gràcies per me'l fer descobrir...Gràcies pel regal, maca!!!
bé, un altre dia per una altra cosa, tot allò descurat, s'ha de protegir.... vull un dia del gandul!!!
Bromes a part, fa estona que sóc aquí, llegint, petons!
Bona Pasqua Núria! Preciosa la poesia!
Gràcies Núria, per aquest poema preciós i fantàstic.
Gràcies pels vostres comentaris. Me n'alegro molt que us hagi agradat la poesia que vaig escollir per aquesta data.
Pilar, escric poesia, però no n'he posada mai cap de meva al bloc. Potser algun dia m'atreveixi, potser per Sant Jordi,...
Joan: ai de tu, que no tornis a escriure. Ja ho veus, el merit era d'en Pere Quart.
Desitjo que hàgiu gaudit d'uns bonics i freds dies i Zel,que hagis pogut gandulejar una miqueta.
Hola, no sabía que existiera ese día...
Núria, he passat per aquí! Que tot et vagi bé!!!
Publica un comentari a l'entrada