diumenge, 20 de gener de 2008

El Far de Sant Sebastià

Salt de Romaboira


Avui he fet una caminada fins el Far de Sant Sebastià. No sé si coneixeu l’indret, però per a qui no el conegui, explicar-vos que és un dels més bonics de la Costa Brava.

Si algun dia us decidiu a visitar-lo, cal que primer feu parada al mirador del Far, des d’on, si el dia és clar, podreu contemplar una vista preciosa de la badia de Llafranch i just al fons, Calella de Palafrugell.



El contrast del verd dels pins i del blau intens del mar, amb guspires brillants com estels els dies que el sol s’hi reflexa, són una delícia.

Si és de nit, només contemplareu una gran extensió fosca, plena de centenars de llumetes tentinejants, com els brillants d’un gran collaret. Si teniu la sort que hi hagi lluna plena i es reflexa en el mar, aleshores,... agafeu aire, respireu lentament, tanqueu els ulls i torneu-los obrir ben poc a poquet, perquè estareu contemplant un miratge, una imatge de somni.

Mentrestant, a la vostra esquena, el Far de Sant Sebastià, inaugurat el 1857, romandrà ert i impassible. Observeu-lo amb detall, ja que està considerat el far que té el pla focal més alt i potent de tot el litoral català.

Si pugeu per una escala estreta que hi ha al costat del Far, arribareu a l’esplanada de l’ermita i l’antic hostal del Far, on hi ha un petit hotel de luxe i un restaurant.

Us recomano que accediu a la terrassa que hi ha al costat d’aquest restaurant, a llevant. És una terrassa pública, per tant, no patiu, ningú us podrà dir res.

Des d’aquesta terrassa-mirador, si el dia és clar, podreu contemplar la bellesa dels penyasegats i molt a prop, el Salt de Romaboira, una pedra alta i estreta que sobresurt i que havia portat a joves a temptar el perill.

Però el més impactant no són els penyasegats, sinó la gran immensitat del mar que teniu al davant i que s’ajunta, lluny, enllà, amb l’horitzó.

Només algunes gavines i alguns vaixells trencaran el joc de blaus. La bellesa de la Mediterrània s’estendrà davant els vostres ulls.

I, si sou matiners, a trenc d’alba, podreu contemplar una de les millors sortides de sol de la Costa Brava i, sinó, a la nit, la màgia de la llum del far, reflectida en la foscor i la lluna, en el líquid negre-blau, us embadaliran.




13 comentaris:

valenti ha dit...

Sóc de terra endins, del Bages sec i boirós, tant diferent de l'Empordà.

Però no fa gaire amb la dona vàrem pujar al Far de Sant Sebastià amb el record de Pla per única guia. Un dinar a Cal Joan dels Arcs del teu poble va completar el dia.

Que gran és l'Empordà!

Núria ha dit...

Valentí, me n'alegro que passéssiu un bon dia i que mengéssiu bé en aquest restaurant tant cèntric, com amagat.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

He estat un parell de vegades a aquest far, a les moltes vegades que em anat a la Costa Brava, le vista és molt bonica

petons

Mikel ha dit...

jo vaig anar.hi un cop i fotia un vent que tela marinera!!

Striper ha dit...

Lloc precios i hasta el trobo romantic.

El veí de dalt ha dit...

Un lloc idílic aquest, Seguint el GR 92 hi passes per força. I si tens quartos, sojornar-hi en l'hotelet que hi ha no té preu!

Joana ha dit...

Uns dela racons més galdosos de la Costa Brava! :)
Ara em sembla que és l'època de la garoinada...Me n'has fet recordar i a veure si fem una escapada!

Al caliu dels mots ha dit...

Què bé el teu relat i les teves descripcions del lloc, donen ganes de sortir corrent en una nit de lluna com aquesta.
Espero gaudir-ne algun dia.

Roc ha dit...

Uoo00 Jo no hi he estat mai, però llegint-te a tu me n'entren ganes.
I les fotos molt boniques també, de la primera a l'última.

civisliberum ha dit...

Mai he estat per la zona. Soc de la part de Lleida i solem anar a Tarragona, pero reconec que la Costa Brava es mes maca.

nur ha dit...

Un lloc preciós, sí. Qui pogués ser-hi una nit com avui, de lluna plena: segur que faria mil fotografies tan maques com les que has posat al teu post.

La descripció que en fas fa ganes d'anar-hi caminant ara mateix, però des del Maresme... hi arribaria massa tard.

Quina enveja!

Somiador ha dit...

Ei Núria! No conec aquest far, però la imatge que més m'ha agradat ha estat la última de totes elles. Sens dubte espectacular. Gràcies per fer-nos-el descobrir!

mmmhhhhhhh ha dit...

Els meus pares s'hi van casar, a Sant Sebastià... un lloc ple de màgia, i un article preciós, un cop més!