dimecres, 23 de gener de 2008

Sr. Maragall, estic indignada!


Estic indignada.

En els anys darrers, un dels canvis més significatius que s’ha produït als centres educatius de Catalunya ha estat l’arribada continuada i creixent d’alumnat procedent d’altres països.

Davant d’aquesta realitat, el curs 2004-2005, és a dir fa quatre anys, el Departament d’Educació, engegava el Pla per a llengua i la cohesió social i amb aquest, DINS ELS CENTRES ESCOLARS, les aules d’acollida com a espais d’ensenyament i aprenentatge, de la llengua catalana i també dels costums i hàbits del nou entorn en què viu aquest alumnat. Aquesta tasca naixia i creixia amb l'encàrrec - presentat com a clau de l'èxit- d'implicar tot el centre educatiu, i indirectament del conjunt de la població.

Aquest Pla que ha passat de 649 aules d’acollida el primer curs, a 951 el segon curs; 1100, el tercer curs i 1155 aquest curs...

Aquest pla, al qual s’han destinat esforços i recursos i implicat els centres escolars...

Aquestes aules que tenen uns professionals implicats i que destinen hores i fan mans i mànigues per crear material nou i adaptar-lo a les necessitats canviants amb uns resultats excel·lents...


Ara resulta que....

Com aquell qui no diu res i fa un canvi de ruta al GPS del cotxe, el conseller d’Educació ha DECIDIT (¿?) que no és bo. Que s’ha de modificar, canviar de camí, i desmuntar tota la feina feta, tot el discurs acollidor, integrador, de compartir,... perdre l’oportunitat que planteja la nova diversitat de treballar la cohesió (tant urgent i necessària – recordeu França-) i la multiculturalitat, dins els centres escolars i inventar-se una nova fórmula SEGREGADORA i traslladar el nou alumnat a uns centres específics, fora de l’entorn escolar.

Aquesta fórmula que a més no té res d’innovadora, on s’ha provat – per exemple, Estats Units- s’ha modificat ràpidament quan s’han vist els mals resultats que comportava-.

Potser no ho sap, el Sr. Maragall...? Potser no li han explicat que les llengües s’aprenen en un context natural de parla i entre iguals; igual que les pautes i codis de relació al nou entorn escolar i social?

I potser tampoc li han explicat que els països que tenen millors resultats a l’informe PISA són països que, en Educació, no fan canvis cada dos per tres, que tenen lleis estables i que permeten treballar amb garanties.

13 comentaris:

Nubedelnosaber ha dit...

Sr. Maragall,jo també estic indignada!!

Cosme Garrell ha dit...

estic amb tu més del que et creus, en un tres i no res en anula el treball fet, és nota no és a la trinxera i ho mirada des d'un despaxt

Striper ha dit...

Totalment d'acord en el tema dels canvis millor estabilitat en quant las noves aules penso que primer se els tindria que donarl'oportunitat, crec que també se ha de tenir en compte els altres alumnes.

nur ha dit...

Sr. Maragall, jo també estic indignada!

Això d'evitar la segregació és de manual! M'ho van ensenyar a la primera classe que vaig fer del CAP i ho he après al llarg de la vida amb experiències ben diverses sobre aprenentatge de llengües. Sembla que els únics que ho desconeixen són els que ho han de fer executar, que dirien els juristes.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

aixó ens passa per deixar l'ensenyament a mans de polítics, que la majoria copiaven als exàmens

salutacions

Marc Ambit ha dit...

Tema fumut i problema endèmic al nostre païs aquest de l'educació. :-(

Es un d'aquells temes que requereix de polítiques a llarg termini i que les pressions polítiques que arriben cada 4 anys no permeten desenvolupar.

En qualsevol cas, tal com m'explicava l'altre dia un professor alemany, els països ben posicionats en el PISA son aquells que tenen una relació més baixa de alumnes per professor/a. Aquí com que toquem a 30 alumnes (o més) per profe... no hi ha manera, sigui quin sigui el sistema.
Algú té idea de quina és la mitjana exacta a Espanya d'alumnes per profe?

civisliberum ha dit...

El problema dels politics es que no consulten amb els profesionals, amb la gent que coneix del tema. Aixi ens va.

El blog del Xavier Ollonarte i Rovira ha dit...

Hola Núria. Jo com a estudiant futur mestre també estic molt indignat, sembla estrany que això vingui de mans del partit socialista, és nefast. D'aquesta manera aconseguirem un mmodel multicultural, que en moltes ocasions, acaba tendint cap a l'assimilacionisme. Aquest model que ens plasma el senyor Maragall (sense pensar en cap moment en les conseqüències) és un model que crea guetos i mal estar en el conjunt de la societat, d'aquesta diversitat cultural tan gran i tan complexa.

Doncs res, només em queda dir que el 14 de febrer vaga en contra de la nova llei d'educació i per les barbaritats del senyor Maragall i el partit socialista obrer espanyol.

Cordialment,

Xavier Ollonarte i Rovira.

Montse ha dit...

Estic d'acord amb la teva queixa, i dius la veritat, cada dos per tres canvien el sistema educatiu i envers de millorar el que fan es enpitjorar l'ensenyament.
crec, que la gent de la nostra generació té més cultura i més saber que els nous estudiants.

El veí de dalt ha dit...

Com que et veig un pèl alterada, t'he passat un meme perquè et desestressis...

zel ha dit...

Noia, jo també vaig escriure una mica d'això l'altre dia, jo també estic indignada, i fins el relat del joc literari Relats conjunts el vaig escriure pensant en aquesta solemne bogeria. No tenen seny, cap seny! Ah, si no et molesta, et poso a casa meva, d'acord? Petons.

Júlia ha dit...

Crec que el es podia debatre era l'horari de les aules d'acollida, i donar autonomia als centres per organitzar-se-les com els sembli, segons necessitats i alumnat. M'han dit que és el que fan a Suïssa. Aquí sempre estem canviant de plans i fent provatures i això no porta enlloc, mai no hi ha temps d'arribar a una escola més sòlida i estable. I porto més de trenta anys...

Cosme Garrell ha dit...

JULIA , DEIXEM DE PROVATURES I ANME PER FEINA JA ESTA BÉ DE CANVIS A VIAT SEMBLREN UN AFIRA
AMB RESPECTE