dimarts, 15 de gener de 2008

Temps de garoines

A l’Empordà, sobretot a la zona costanera del Baix Empordà, i sobretot a l’entorn de Palafrugell, quan arriba el fred i les minves de gener, comença la temporada de les garoines (garotaes, oriços, uríns, garotes de roca, bogamarins, eriçons de mar) que acaba a finals de març.


Les garoines viuen properes a les roques costaneres, però també en zones profundes.

Les garoines, són un menjar molt antic, tot i que no fa gaire anys que s’han posat de moda i aquella menja que era pròpia de colles de pescadors i de gent de costa, s’ha popularitzat i s’ha exportat i comercialitzat; cosa que comporta que, -tenint en compte que una garoina tarda una mitja de quatre anys en créixer-, cada vegada n’hi hagi menys i que s’hagi convertit en un recurs escàs sotmès a una normativa que en regula l’extracció, amb una mida mínima i un període de veda de recolecció, i una comercialització reservada a mariscadors professionals amb una autorització específica.



A la costa, era tradicional, i encara ho és per a la gent de mar, el següent ritual:

En època de garoines, al matí, la família o una colla d’amics s’apleguen en una cala, a les roques. Mentre uns, amb prou coratge per suportar la temperatura de l’aigua, agafen les garoines, els altres preparen els complements que serviran per a un bon esmorzar o un petit dinar. Aquests complements són: botifarra de sang (o negre), pa del dia, ametlles torrades i un bon vi negre.

Quan arriben les garoines, i mentre els valents s’eixuguen i entren en calor, es comencen a tallar les garoines, amb talladors especials, tisores o bé amb petits ganivets de fulla ampla i punxa. S’ha d’anar amb molta cura de no tallar-se.

Quan s’han obert les garoines; si s’han sabut escollir – les bones són les femelles (de punxes més curtes i d’ull vermell)- es renten en aigua de mar de manera que quedin les gònades netes i es vegin vermelles, lluents i sucoses.



Aleshores, només resta agafar una cullereta, el pa i començar a menjar-les.

La menja de les garoines no deixa indiferent: o apassiona el sabor accentuat de mar i es troben exquisides, o creen una angúnia estranya que porta al rebuig de tastar-les.

Una delícia dels estaments més humils s’ha convertit en un plat apreciat a les millors taules.

9 comentaris:

Striper ha dit...

Jo recordo haver menjat garoines, quant tenia 14 anys va ser a Rosas en un raid de supervivencia quant era escolta em van sapuiguer a cel veniem de Rupit amb nomes una menja de dues pomes.

nur ha dit...

Doncs jo no he provat les garoines, però molt em temo que seria del sector de població que les rebutjaria, ja que ni tan sols m'agrada el peix.

Tot i això, tal com les descrius ve molt de gust tastar-les. Potser un dia m'acosto a l'Empordà i les tasto :)

Anna ha dit...

Quan jo era petita menjar garotes per mi era habitual durant aquesta epoca de l'any, soc filla de L'Escala. I tal com diu la Núria, era una menja de les cases més húmils. Recordo que les venien els pescadors, concretament un les venia en una cantonada a prop de la plaça. Per les minves de gener veure asseguts al carrer o als terrats families o amics menjant garotes era d'alló més normal. Un petó, Núria.

Roc Sang ha dit...

No n'havia sentit a parlar mai. Si pujo a l'Empordà creus que en trobaré als menús de restaurant?

Joana ha dit...

A mi m'encanten. Tenen un gust a mar que no trobes en cap més marisc, l'olor i escampades sobre una miqueta de pa torrat...enamoren!
Gràcies per aquest post!
Una abraçada!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

que es menjen crues, o també es poden menjar condimentades

molt curiós el mont de les garoines i molt bon post explicatiu

gràcies i petonets (la foto magnífica, teniu la millor costa de la mediterrània

Mikel ha dit...

jo no en soc ni detractor ni fan , la veritat es que ni fu ni fa , pero mes aviat suposo que no m´apasionen pas o com a minim no les trobo una delicatesen

Al caliu dels mots ha dit...

Qualsevol excusa és bona per visitar l'Empordà. Aquestes "garoines" ho són i de pas segur que podem fer alguna fotografia bona en aquelles contrades.

Eli ha dit...

Hola Núria,
T'he enviat un mail, perquè volem pujar a menjar garoines, aquest porper Gener, i et volia preguntar si em podies recomanar algun restaurant per anar-les a menjar!


Gràcies per endavant!
;)