dimarts, 8 de gener de 2008

Els nouvinguts independentistes

Volia escriure sobre Jerry Seinfeld, el popular còmic nord-americà, que ha rebutjat l’oferta que li havia fet l’Acadèmia de presentar la pròxima gala dels Oscar, que se celebrarà el proper 24 de febrer.



La genial raó que ha donat és que no vol actuar per a un públic que aquell dia està massa histèric per riure’s dels seus acudits i només pensa en l’estatueta.
No és una bona raó? És una negativa totalment ètica.

No obstant, hi ha una notícia més nostra i més transcendental que va sortir a La Vanguardia fa pocs dies.

El passat 20 de novembre La Vanguardia publicava una carta titulada “Els nouvinguts independentistes”. L’autora era Maylen Ramos una noia cubana que fa tres anys que viu a Catalunya. L’escrit va suposar un rècord de participació per part dels lectors del diari, fet que l'ha duta a ser 'lectora destacada' d’aquest.

En aquella carta, Ramos relatava "mi 'sentimiento independentista' se reduce básicamente a motivos prácticos, económicos y de calidad de vida. Ni más ni menos. Los independentistas catalanes sólo deben hacer dos cosas para ver su sueño cumplido: esperar tranquilos y felicitar a los políticos españoles porque han logrado algo que jamás pienso que ningún otro político catalán pueda lograr por mucho arte de la palabra y 'don de gentes' que tenga: que hasta los nuevos inmigrantes deseemos la independencia de Catalunya, y repito, no por ser catalanes 'de corazón y alma', sino por el hecho de vivir en Catalunya".

“Entre sus otros logros también destacar el que es algo jamás visto en estas tierras como es crear un 'nexo común' un 'sentimiento de unidad en el destino' que ni la lengua catalana (hasta hoy nexo sagrado de catalanidad) logrará nunca entre los que somos 'nuevos' y 'viejos' catalanes. Repito, no es más que por razones prácticas, económicas y para un futuro mejor. Son los propios políticos españoles que están haciendo el 'trabajo de separadores' que ningún otro político catalán 'independentista' soñaría hacer tan bien: el que todos nos interesemos en cómo nos iría en una Catalunya sin España".

Si tots els “nous” catalans tinguessin, com a mínim, un pensament independentista per interessos com la Maylen i tots els “vells” catalans tinguéssim aquest sentiment de catalanitat que descriu tindríem molt més camí fet.

La realitat, no obstant, no és aquesta. El camí és ple d’esvorancs. El d’avui és la nova proposta dels peperos catalans que "els pares puguin escolaritzar els seus fills en qualsevol de les dues llengües" Es tracta de fragmentar, de desestabilitzar i continuar amb el camí que fa temps que els espanyols practiquen davant els nostres nassos: “sin prisa, pero sin pausa”.



10 comentaris:

Striper ha dit...

Sobre el tema de l'indenpendentisme,la noia te molta raó l'actuacio dels politics espanyols le esta generant a cabassos, molt mes que les proclames de ERC. Respecte a la proposta del PP en la seva linea de ranci, i un ejemple de lo primer, per sort la llengua a nivell de carrer nomes es un problema per una molt minoria, em refereixo al us del castella.

Chamaerops ha dit...

Aplaudeixo el teu post!
Tens tanta raó, jo també n'estic més que fart, és una vergonya, i al final si som prous, encara aconseguirem que el nostre país sigui independent.
Salut!

Mikel ha dit...

ben vist aixo de que el cami es ple d´esvoranys jejeje

civisliberum ha dit...

Vaig llegir “Els nouvinguts independentistes” de Maylen Ramos a La Vanguardia. Dona esperança per el futur, sempre hi ha una llum entre la foscor.

LoveSick ha dit...

Això és ben cert, conec a molta gent fills d'inmigrants que voten a ERC i volen la independència de Catalunya la qual cosa m'admira i em demostra que Catalunya és més que un país, i que per això des del Sud l'admirem tant.

Això sí, obrir el bloc i trobar-me amb el Bolero de Ravel, m'ha semblat tot més seductor i tot

Montse ha dit...

Sempre ha pensat que gràcies a Rajoys, acebes, i zapataeros, els catalans cada vegada volem ser més que mai catalans, i que ens borrin d'aquest país, que no ens volen només que per pagar.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

totalment d'acord amb la noia cubana i naltros afeigiriem "algo" (quelcom) de mes per acabar de ser independents, treballar igual a menys que els espanyols i les espanyes s'en van a la merda, sino treballem naltros ni els vascos qui treballa a Espanya.

petonets

Miquel Casellas ha dit...

Ja ho deia algú el camí de la independència està ple d'esvorancs i ha de passar per sota la benedicció de la reial familia espanyola.

aniol ha dit...

M'agrada quan una persona que ha vingut a viure a Catalunya veu clarament el conflicte.
Per mi tot es basaria en el sentiment d'identitat i demés aspectes que em fan veure que NO sóc espanyol (sinó català) i que per tant no vull que el meu país formi part de quelcom que no el respecta.

Sobre el vídeo del PP... Vaja, que conec més d'una localitat en la que el PP no té ja ni seu social, així que s'ho haurien de fer mirar. No es pot anar mentint ja durant tants anys... Al final la gent es cansa i actua.
No votaré a les eleccions espanyoles, ni un partit (ERC) ni qualsevol altre (CIU, PSC,...), i per la única raó que són eleccions espanyoles i que per tant no m'hi sento, no són les del meu país.

Jordi ha dit...

buahhhh quina ràbia l'últim vídeo.
Com si a la gran majoria d'escoles, per no dir totes, no hi hagués professors castellanoparlants!! Almenys a mi sempre m'han tocat professos que parlaven espanyol.
Tan de bo l'ensenyament fos plenament català com es vol fer creure! Aleshores hi hauria igualtat: a Catalunya en català i prou; a espanya en espanyol i prou.