dijous, 3 de gener de 2008

L'amistat



Una de les felicitació de Nadal que he rebut aquests dies contenia aquest missatge que vull compartir amb vosaltres:

Una vegada, a un cec de naixement, li demanaren com s’imaginava el sol... El cec va respondre:

quelcom semblant a l’amistat


6 comentaris:

Mikel ha dit...

molt maca la comparació!!

Striper ha dit...

molt bona comparació la amistat també dona escalfor.

Anotacions Rizomàtiques ha dit...

Hola a tothom, volia comentar una xicoteta experiència sobre felicitacions nadalenques i he vist que un striper també deixa comentaris, aleshores contaré dues experiències ;-) una volta vam haver d'arreglar-li un cartell a un striper de debò que passava una mala època, tenia la pell com groguenca per la seua tristor, per aquest cantó la solució va ser senzilla perquè el dissenyador gràfic amb dos colps de ratolí li va pujar els colors a la imatge i ja estava en condicions de ser desitjat per tot el femellam turístic, a banda li vam posar unes ales de dimoni (per suggerència d'un humil servidor, sempre ideant al servei del benestar col·lectiu) i encara li vam posar dos versets desvergonyits que anclaven la imatge en l'angle semiòtic propici per a que la il·lusió de fadrines i separades s'emmirallara una miquiua (no dic molt, perquè el cervell de les dones en general té una forma especial de reaccionar davant aquesta mena de succeïts corporals), fou un bon producte visual i al llevar-se la roba concitava altes expectatives epidèrmiques, vam fer el que estava en les nostres mans i podem sentir-nos orgullosos perquè aquell stripper va recuperar l'auto-estima perduda per tantes relacions ocasionals, efímeres, discontínues i consecutives;
sobre les felicitacions de Nadal, que era el tema que volia tocar principalment, volia dir que les he classificat en dos cabassos: les previsibles i les sorprenents, entre les previsibles hi ha les que et molesten perquè estan pensades exclusivament per acaparar una mica d'oxigen de capital social sense escoltar al personal ni deixar la porta oberta a la participació, solen ser institucionals o partitocràtiques i acostumen a resultar poc creïbles, també entre les previsibles he guardat les que expressen sentiments bells de manera senzilla; les imprevisibles diríem que són les molt creatives (que escassegen) i les que t'han fet gràcia perquè a més d'estar trameses per algú que t'aprecia de debò t'ho ha sabut dir d'una manera especial; posaré un exemple de les darreres: un poeta de la Marina Alta felicita l'any amb l'homonimia "Feliç Dolç Mil Huit" i ací el 8 va substituit per la imatge d'una rosca de pastisseria: la lírica com a provisió de tendresa; la veritable lírica desperta, a més, dels somnis i a través dels miratges et mesmeritza la percepció i les actituds per a que siguen més realistes;
salut i enhorabona per aquesta finestra,

JCOB,
Visita el meu bloc de sociologia i literatura, Anotacions Rizomàtiques: http://blocs.mesvilaweb.com/theoreia

Té la mà Maria - Reus ha dit...

sabies que un català/na quan dona la seva amistat és per sempre

petonets

Núria ha dit...

No, no ho sabia... però per sempre, per sempre? Encara que et faci una gran malifeta (per no fer servir una altra paraula més exacta?)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

perdonat les malifetes és quan veus l'amistat que profeses, als catalans ens costa molt donar l'amistat però quan la donem je és per sempre.

Nuria un servidor també et dona la seva amistat !!!

Mes tard entraré a veure el post del Patufet que sembla força interesant, petons