divendres, 18 de gener del 2008

Un fragment de La pell de brau, de Salvador Espriu


No podem oblidar els poemes de Salvador Espriu, els versos, les paraules,... plenes d'estima i reivindicació per la nostra llengua, pel nostre país.

[XXX]

Diversos són els homes i diverses les parles,

i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda

parada en la claror damunt els camps.

La terra, amb paranys de mil fines orelles,

ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,

des de les oliveres,

l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:

"Diverses són les parles i diversos els homes,

i convindran molts noms a un sol amor."



[XXXVIII]

No convé que diguem el nom

del qui ens pensa enllà de la nostra por.

Si topem a les palpentes

amb aquest estrany cec,

on sinó en el buit i en el no-res

fonamentarem la nostra vida?

Provarem d'alçar en la sorra

el palau perillós dels nostres somnis

i aprendrem aquesta lliçó humil

al llarg de tot el temps del cansament,

car sols així som lliures de combatre

per l'última victòria damunt l'esglai.

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser

si no són lliures.

Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser

si no som lliures.

I cridi la veu de tot el poble: "Amén."



[XLVI]

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

I el contrast:



6 comentaris:

Montse ha dit...

Els homes no poden ser sinó són lliures.
M'agraden aquests versos de Salvador Espriu, sempre els recordaré desde que vaig estudiar literatura al BUP.
La nostra llengüa està en perill d'extinció, i ens hi em de posar i comprometre tots, pel bé del nostre país.

Striper ha dit...

El problema primer es el concepte de llibertat i si el catala sobreviura.

Pilarll ha dit...

Els vestos de l'Espriu, magnifics, el video que acabo de veure m'ha deixat molt mal gust de boca.

Joana ha dit...

No podem permetre que es perdi...No només es tracta d'una llengua, som un país, cultura, gent i història!!!!

CCgestió - Gestió de confiança ha dit...

El problema rau en la manca que hi ha per part dels espanyols d'entendre el fet català. Jo no soc català, però el defenso com el primer. Si t'estimes la cultura t'has d'estimar la llengua. Catalunya té unes arrels i identitats pròpies com les té Castella. Per què no entenen que a Catalunya es vulgui defensar el català? S'ha de ser curt de gambals .
Espriu, en situació de normalitat política hauria estat, probablement , premi Nobel. Per cert, haurem de fer una excursió i retratar el cementeri de Sinera, no he estat i em diuen que val la pena. De pas el visitarem i llegirem algun que altra poema adient per l'ocasió.

kanopus06 ha dit...

El Català fa temps que està en estat terminal, i la nació Catalana també. La tasca la va començar franco enviant milions de colons espanyols, i l'estan culminant els pijoprogres del tripartit permeten la immigració massiva.
Això sense tenir en compte que els moros algun dia poden fotre un atemptat i matar els pocs catalans que queden.
Potser seria la manera que els catalans s'adonéssin que hem d'aturar la onada d'immigració massiva i totalment descontrol.lada.
Apa progres, ara ja us podeu cagar amb mi i dir-me xenòfob, racista i totes aquestes collonades, però se me'n refot.