dilluns, 25 de febrer del 2008

tirar i collir bateig


Fa uns anys totes o pràcticament totes les famílies batejaven els nadons. El bateig es convertia en una gran festa familiar i en els pobles petits, tot un esdeveniment que transcendia i que feia sortir a veïns encuriosits que volien veure la gent convidada, els vestits i si era el cas, la litúrgia.

El nadó era el protagonista. Però per a la mainada, els qui tenien importància eren els padrins: el padrí i la padrina. Eren ells els principals encarregats de mantenir la tradició popular de tirar bateig, tot i que podien comptar amb l’ajuda d’altres membres de la família.


En els poblets petits, la mainada sabíem cada setmana si hi hauria algun bateig el
dissabte o el diumenge.

La majoria dels bateigs eren els diumenges al migdia, en acabar la missa. Després del bateig, els pares o els padrins convidaven la família a un dinar. Altres bateigs eren els diumenges a la tarda i després les famílies celebraven la festa amb un bon berenar.
Els àpats es feien a la casa pairal o bé en un restaurant del poble o d’un poble veí.


Tant si era el dissabte, com si era el diumenge, la quitxalla estàvem amatents al dia i l’hora del bateig i del so de les campanes que l’anunciaven. No per religiositat, ja us ho podeu pensar.

Ens procuràvem una bossa de plàstic grossa i en bones condicions (procuràvem que no tingués cap forat) i ens esperàvem amb expectació a la plaça de davant de l’església esperant que tothom sortís. Aleshores era el moment d’assabentar-nos on es tiraria el bateig.

A l’inici era més habitual tirar-lo davant de les cases de la família que batejava, però poc a poc, la tradició es desplaçà a la plaça de l’església.Si es tirava a la casa, cames ajudeu-me!, corríem per situar-nos estratègicament al davant. Si era a l’església, ens intentàvem posar davant per davant dels adults que feien cara de ser els padrins.

I arribava el moment esperat: era l’hora de tirar i de collir bateig, segons del costat que es mirés.

Els padrins obrien bosses i capses i llençaven a l’aire caramels, monedes, foteses per a jugar,... La mainada fèiem mans i mànigues per ser els més àgils en encalçar i recollir-los, si era possible abans que arribessin a terra i posar-los a la bossa.

Acabada aquesta pluja tan dolça, la mainada miràvem què havíem recollit, comptàvem els diners, intercanviàvem caramels i tornàvem a casa amb aquell petit tresor, destil·lant felicitat per totes bandes.

13 comentaris:

Striper ha dit...

Aixo es un d'aquells records feliços de coses cotidianes.

Mikel ha dit...

vols dir que aixo s´esta perdent? jo potser per que soc de poble ,pero aqui encara ho em tot aixo ;-)

Anònim ha dit...

Quins records!!L´última vegada que vaig anar a collir bateig va ser el del germà d'una amiga, i que divertit!!

nur ha dit...

Digueu-me heretge i urbanita, però no n'havia sentit mai a parlar d'això de tirar i collir bateig, però crec que són costums que no s'haurien de perdre, tot i que jo no combregui amb la qüestió religiosa.

zel ha dit...

Cuca, a Viladamat, encara ho fan, i per tant, quan va néixer el meu fill gran i la meva mare es va entossudir a batejar-lo, i la padrina també (estava en fase terminal i era la meva millor amiga) no vaig dir que no i vam tirar a bateig, amb dolços i la tradició d'aquí, que són monedes petitones, llavors pessetes, és clar!!!!

absent ha dit...

Merci per llegir-me... i m'agrada el que escrius... et seguiré més sovint ara que sé on trobar-te... T'he linkat al meu blog!

El blog del Xavier Ollonarte i Rovira ha dit...

Tens tota la raó, els bateigos s'estan perdent i la seva essència també. I també les comunions s'estan perdent, abans se celebrava com un casament, amb un gran banquet. En canvi, ara, aquells que fan la comunió s'han de conformar amb un dinar familiar, ja que els preus són exagerats.

Bon article!!!

Cordialment,

Xavier Ollonarte i Rovira.

Jordi Pinyol ha dit...

Molt interessant aquesta tradició. No n'havia sentit a parlar mai. Deu ser que per aquí a baix no s'acostuma a fer...

Però es veritat que això de les tradicions, creences religioses a banda, caldria mirar de no deixar-ho perdre.

núria ha dit...

Uix! jo en sé d'un que recorda com una tradicó d'infant anar a collir bateig cantant: Padrins podrits, tireu confits, si no en voleu tirar, el nen es morirà!! Què bèsties! Vull creure que era una criaturada d'algun grup de poble... i no un cant arrelat. No m'ho sap confirmar; per ell forma part del records divertits de la infància. Vés per on!

Júlia ha dit...

Al poble dels meus avis, la Palma d'Ebre, encara es fa! de les millors tradicions!

mercè ha dit...

Al Pla de Santa Maria a l'Alt Camp també ho fem.

Unknown ha dit...

Hola, bategem el nostre fill aquest any i el regal del padrí ja el tenim però i per la padrina? teniu alguna idea original i maca?
Moltes gràcies!

Unknown ha dit...

Tirar bateig a Solivella
http://www.solivella.net/bateig_lara/bateig_lara.htm