Si els espanyols no volen invertir a Espanya, és a dir, si no ens volen retornar la part dels impostos que els hem pagat i que ens corresponen justament, si no volen millorar les infraestructures i les noves tecnologies de Catalunya,... els catalans i les catalanes –les catalanes i els catalans-, mirem-nos-ho com vulguem, perdre’m competitivitat i si no hi trobem una solució, perdrem el tren (i mira que és difícil amb els retards que acumula, quan no descarrila...). A aquesta reflexió, el Sr. Puigcercós hi trobava una solució fàcil: que els diners els posin les empreses, que les millores es facin amb inversió privada. O sigui: cornuts i pagar el beure. Mentre els nostres diners són l’estiueig d’Espanya, empreses o treballadors de Catalunya haurem de fer hores extres per modernitzar les infraestructures d’aquest nostre país. Haurem de convertir-nos en més esclaus per no perdre el tren del progrés que ens permetrà sobreviure, mentre altres viuen en l’abundància.
divendres, 29 de juny del 2007
Cornuts i pagar el beure
M’imagino que ho vaig entendre malament; però em va semblar, que, ahir, a La nit al dia, el Sr. Joan Puigcercós, conseller de Governació, deia que:
Etiquetes de comentaris:
Catalunya,
economia,
infraestructures,
Puigcercós
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada