Formació Professional

De tots és sabuda la necessitat que tenim, en el món laboral, de persones qualificades professionalment. Per a això, el Departament d’Educació ha apostat i està apostant cada dia més en promocionar els cicles formatius, tant de grau mitjà, com de grau superior.

L’alumnat que acaba l’ESO i que aprova té tres opcions, la primera, incorporar-se en el món laboral; segona, cursar un batxillerat; i tercera, cursar un cicle formatiu de grau mitjà.

Incorporar-se al món del treball és una opció que, si bé obliga a una fase prèvia d’aprenentatge, és d’èxit assegurat donada la gran demanda actual de mà d’obra.

Cursar el batxillerat és una altra història: la del camí més fàcil per a accedir a la universitat, per a l’alumnat que opta per aquesta via; i la del camí més complicat per a l’alumnat que vol cursar un grau superior i que no té facilitat per assignatures com filosofia, geografia o literatura, assignatures que si bé enriqueixen l’individu, poden esdevenir un obstacle seriós per a bons professionals del futur.

La darrera opció és, acabada l’ESO, cursar un cicle formatiu de grau mitja. La majoria d’aquests cicles estan vinculats a altres cicles formatius de grau superior. L’alumnat que té clar que la formació professional és el camí que vol seguir per accedir al món laboral demana de completar aquests estudis, bé amb un nou cicle formatiu de grau mitjà que es complementi amb el cursat, o intenta accedir al cicle formatiu de grau superior.

I aquí hi ha un obstacle important que, tot i que és palès, se soluciona molt lentament:

El curs pont. Un curs que força alumnes l’han de cursar fora del circuït del centre on han estudiat l’ESO i sovint, lluny de la població. Un curs que obliga els joves a malbaratar hores en desplaçaments –a vegades, quasi tantes com d’estada en el centre- i a canviar de companys. I em pregunto... no hi hauria cap altre sistema més fàcil, més accessible per als nostres joves, un recurs que no fos sinònim de trencament i tornem-hi?