Noves estructures familiars (I)

La família és una institució bàsica ancorada en un sol model durant molts segles i de la qual, en pocs anys, se n’han modificat estructures i se n’ha ampliat els models de convivència.

L’estructura de la família del segle XIX formada per pares i fills, i que sovint acollia en el mateix sostre els avis i potser algun oncle, ha derivat, en bona part, a finals del segle XX i en aquest segle XXI, en famílies de pocs membres: fills i pare i mare (heterosexuals o homosexuals) –en el millor dels casos-, llars d’un progenitor amb els fills, llars d’una sola persona, de dues persones sense fills o amb fills de cada un dels membres de la parella, per posar exemples.
D’aquesta variació i canvi d’estructures, queda el dubte de quina és la repercussió que poden tenir en els més febles, en els infants. Estudis duts a terme per psicòlegs clínics, conclouen que formar part d’aquestes noves estructures familiars no comporten per als infants, ni per als joves diferències significatives ni a nivell intel·lectual, ni emocional, ni de relació.
De tota manera, penso que sí que hi ha una pèrdua en el funcionament d’aquests nous models familiars; una pèrdua que en parlaré més endavant, però que és molt important: la relació quotidiana o freqüent dels avis i dels néts.