Donar les gràcies, no costa

Donar les gràcies no costa res, i no hauria de costar gens. És senyal de bona educació, però, sobretot, és d’un reconeixement que estalviem massa vegades.Francesc Parcerisas, a Dos dies més de sud, ens ofereix aquest deliciós poema de “gràcies”:

Acció de gràcies

Gràcies, àngel. Gràcies, dimonis de la nit.

Gràcies, hivern del cor on cremen

els troncs secs del desig. Gràcies,

llum del fred, nit de les aigües.

Gràcies, odi biliós de mitjanit,

llor de la matinada, puput de l’alba.

Per allò diferent, inesperat, esquerp,

pel dolor i pel mal, gràcies.

Per tot el que som i el que no som,

per allò que evitem, o que volem.

Gràcies per tu i per mi.

Per la paraula perdó, argent,

amor. Gràcies pel sí i pel no.

Per poder donar-te les gràcies

i perquè no calgui fer-ho.

Gràcies per la por, pel pa,

per l’oli, gràcies per la nit.

Gràcies per l’amor de matinada,

per la moneda que trobem al terra,

per l’aigua de la font,

per la teva mà damunt la galta.

Gràcies pels teus ulls i pels teus llavis,

gràcies per cridar amb joia el meu nom.

Gràcies, mort, perquè existeixes

i fas que allò que és

sigui ara tan viu endins de mi,

i sigui bell, ple, rodó, teu.