Trebinell, trebinella

Quan érem menuts i jugàvem al carrer, per les voreres del meu poble – quan encara es jugava pel carrer – les persones grans que ens vigilaven, intencionadament o de reüll – el veïnat també tenia cura de la mainada – quan ens excedíem en les llibertats o fèiem dolenteries com córrer darrera d’algun gat, tirar pedres a l’altra banda d’una tanca, ens deien: Aaaah!!, no siguis trebinella, no siguis trebinell que sinó et castigaré. I si no era el pare o la mare – darrere el trebinell o trebinella seguia: li aniré a dir a la teva mare. Perquè normalment era la mare qui rebia el recital d’explicacions.

Trebinell és una paraula que es diu a l’Empordà, i encara a no tot. En alguns pobles de la Selva i en alguns del Gironès. Significa, suposo que heu deduït, “entremaliat”.