dimecres, 20 de juny de 2007

Ser vell és sinònim de ser inútil?



Si feu cerques a Internet amb la paraula vell i vella o persona gran o tercera edat us adonareu que la majoria de les pàgines que hi ha a la xarxa ofereixen recursos per a persones malaltes, desvalgudes, soles o deprimides.
Molts dels missatges que contenen les pàgines web parteixen de la bona fe i de les bones intencions: aparells per a la sordesa, receptes equilibrades per a una nutrició sana, fantàstiques iniciatives de voluntariat per a persones desvalgudes o soles,...

Difícilment apareixen iniciatives que expliquin quines són les ofertes que ens fa la gent gran a la resta de la societat.

Perquè tinguem-ho clar. Les persones grans tenen un protagonisme cabdal en la nostra societat, en les nostres famílies, en l’economia i en les nostres llars. Tant gaudeixen fent de cangurs dels néts com orientant a joves emprenedors. Tot és qüestió de necessitats o de propostes; no de manca de voluntat.

Les nostres persones grans també formen part activa del motor que dinamitza la nostra societat.