Torno a la meva dèria de paraules poc conegudes: carcanyol. Carcanyol és una paraula que vaig conèixer en venir-me a les mans una novel·la, en traducció al castellà, de Caterina Albert (Víctor Català) que desconeixia que existís. La versió en castellà tenia el títol de La enjuta. No tenia ni idea de què era una “enjuta”. Segons el diccionari castellà “enjuta” en llengua catalana era un “carcanyol”. Tampoc tenia ni idea de què era un “carcanyol”.Un carcanyol és segons el nou diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: l’espai lateral i inferior d’una volta comprès entre l’extradós de la volta i el de les voltes contigües o les prolongacions dels murs sobre els quals recolza la volta.
I aquest espai, en una casa amb voltes, és el que antigament s’aprofitava per amagar-hi peces de valor, diners,... donat que al damunt hi havia el terra de rajols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada