La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.
Aquest és l’inici de la cançó de Jaume Sisa, la Nit de Sant Joan, nit en què cremarà la Flama del Canigó.
La nit de Sant Joan, la més curta i simbòlica de l’any. Nit de fogueres i de màgia. Nit en què se celebra els solstici d’estiu.
És la nit en què els romans sortien a collir la berbena (d’aquí ve el nom de la festa). Aquesta herba proporciona riqueses i sort aqui la recull aquesta nit, que és quan té més accentuades les virtuts guaridores.
Hi ha qui explica que si saltem set vegades al voltant del foc i diem el nom de l’estimat o de l’estimada, aquest o aquesta ens correspondrà sempre en l’amor.
Arribats en aquest punt, i parlant d’amor... qui ho cregui convenient que ho provi. Berbena i foc, en trobarem arreu aquesta nit.
Feliç revetlla !!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada