dimarts, 26 de juny de 2007

Espais públics: espais comuns on exercir la condició de ciutadà i ciutadana


Totes les nostres ciutats i viles tenen espais públics.

Quan parlem d’aquests espais, imaginem places, parcs, platges o potser fins i tot edificis oberts al públic.

Els espais públics són això i molt més. En definitiva són els espais que ens permeten socialitzar-nos, exercir de ciutadans i ciutadanes i compartir normes i coneixements.

Com a persones lliures que som, és en aquests espais on ens eduquem i eduquem. Eduquem i ens eduquem en la comunicació, en l’ús, en el consum, en la responsabilitat, en la pertinença, en la convivència, en l’educació.

Els espais públics, espais comuns, poden afavorir, per la seva bellesa, netedat,... que ens hi sentim identificats, com si fossin la continuïtat de nosaltres mateixos, o que els considerem espais aliens, amb els quals no ens sentim identificats.

Tant en un com en l’altre cas, la nostra condició de lliures, ens ha de portar a respectar-los; a defugir la mala dita de: “el que és comú, no és de ningú” -com deia Joan Manuel del Pozo, aquesta dita l’hauríem de transformar en “El que és comú, és de cadascú”-; i a explotar-los en positiu, com a espais de relacions humanes que són.