Mestres de l’Escola de Magisteri de la Universitat de les Illes Balears, amb l’ajuda de les persones grans de les illes, van aplegar i publicar, l’any 1994, un Quadern de Frases i salutacions populars vinculades a la religió.
Dit així sembla estrany i monacal, però fixeu-vos en les que cito tot seguit. Segur que n’heu sentides una bona part i potser en feu servir algunes. I si no les dieu vosaltres, els pares o els avis, segur que sí.
No tens perdó de Déu
La teva culpa és clara i greu.
Que Déu ens agafi confessats
N’ha passada o n’has feta una de molt grossa.
A la bona de Déu
No has pensat en les conseqüències
Arribes a misses dites
Arribes tard
Fer una cosa en un santiamén
Amb molta rapidesa
Ets més vell que Matusalén (Matusalem)
Matusalén és un personatge que és citat al Gènesi, i que sembla que va viure molts anys; per això s’aplica aquesta dita a persones i coses molt velles o antigues.
Passem les de Caín
Ho passem molt malament, patim molt.
Fillet de Déu
Reny suau, carinyós
Llamp del cel (de Déu)
Exclamació d’ira
No hi ha Déu que ho entengui
No ho entén ningú
Entrades
6 comentaris:
El que és curiós és que, de vegades, ha de ser un amic o amiga qui em faci veure que dic molt una determinada dita popular. Les tenim tan gravades a foc que s'han convertit en part de la nostra manera de parlar col·loquial.
Es fantàstic!
Per cert, jo no sé si és un rànquing diari o que, però avui, al top català, després de votar-te (realment el teu blog és encantador, així mateix t'ho dic), he vist que estaves LA PRIMERA!!! :-D
Congratuleischons! :-)
Déu n'hi do
M'ho he passat molt bé resseguint aquestes expressóns de saviesa popular, amb arrels celestials i amb genial fotos.
Una abraçada!
primer que tot un bona restructuració al teu blog felicitats
segon molt bones dites, força treballades
petons
M'encanten las dites i aforismers populars.Aquets que has posat el tenia tot sentits.
Són curioses totes aquestes dites populars. Hi ha molta saviesa concentrada a totes elles. Voleu dir que avui dia se’n diuen tantes com abans? o s’està perdent tot això?.
Núria, un xic em recordes a en Joan Amades, amb el seu Costumari Català, ell va dedicar 35 anys a la coordinació del seu recull. Seguiràs les seves passes?
Publica un comentari a l'entrada