Qüestió de llengües

Avui, en una conferència molt interessant ens han explicat:

Que, en el cas que les coses no canviïn, en el transcurs del segle XXI poden desaparèixer el 95% de les llengües que es parlen al món.

Que de les 10.000 llengües que existien en l’època de Cristòfol Colom, ara només en queden unes 5.000. De la mort d’aquestes llengües, els lingüistes han après quin són els símptomes de la mort d’una llengua:

a) La pèrdua de parlants: les llengües que tenen molt pocs parlants, tenen molt difícil de sobreviure i acaben morint. Actualment, estan en aquest procés unes 600 llengües.

b) La reducció del territori i la dispersió dels parlants.

c) La interrupció de la transmissió intergeneracional: si les famílies decideixen parlar la llengua majoritària als fills en perjudici de la pròpia més minoritària. Aquesta situació la pateixen un 40% de les llengües del món.

d) El desarrelament lingüístic: els fills no volen parlar i no parlen la llengua dels pares.

Ens han explicat:

Que tenir una llengua no implica perdre’n una altra o no tenir capacitat per aprendre’n d’altres. I que la llengua ens ajuda a identificar-nos amb un territori, a tenir clar quin és el nostre lloc en el món.

Que quan ens referim a les llengües que es parlen en un país, en un poble... fem el que no ens agrada que ens facin a nosaltres: generalitzem, identifiquem una nacionalitat amb una llengua, quan pot no haver-hi coincidència. Si en el món queden unes 5.000 llengües i uns 200 estats, no cal que fem cap divisió per adonar-nos que aquesta generalització no funciona.

I, com a anècdota, també ens han comentat, tot i que potser ho sabíeu,... que a les amèriques no hi va arribar primer Colom i companyia, sinó que hi van arribar els navegants bascos. Quan Jacques Cartier va arribar al riu de Sant Llorenç, al Canadà, va trobar tribus indígenes que parlaven la llengua basca... vés per on!!!

Reflexionem, doncs,... en quina situació es troba la nostra llengua?

En quina via?... Pensem-hi i utilitzem-la.