El dia 3 de gener de 1904 es va publicar el primer número del setmanari En Patufet. Uns dies abans, havia sortit un número 0 que explicava quines serien les intencions de la revista:
─ La voluntat de servir d’eina d’aprenentatge de la llengua catalana.
─ La intenció de destinar els beneficis a la “protecció i sosteniment de les escoles gratuïtes establertes a Catalunya”.
Aureli Campany i Josep Aladern van ser-ne els iniciadors, tot i que al cap d’un any l’editor Baguñà la va adquirir i va encarregar la direcció, primer, a Josep Morató i, posteriorment, a Josep Maria Folch i Torres.
En Patufet va començar com una revista modesta de vuit pàgines. A partir del número 10 ja se’n publicaven el doble i al cap de poc ja eren trenta-dues.
En Patufet era escrita en to popular i contenia força il·lustracions de to humorístic innocent.
L’increment de públic lector d’En Patufet va comportar que el setmanari canviés de presentació i evolucionés cap a un contingut més idoni per a adolescents que per a infants. Per compensar-ho s’inicià la publicació d’un suplement: el Virolet, que anys més tard es convertí en L’esquitx.
Amb els anys, la revista va patir trasbalsos com l’incautament el 1936 que acabà el 1938, tot i que publicant-se només quinzenalment a causa de la guerra. Com els problemes per a la reedició, els anys 50, en què el fill de l’editor Baguñà intentà reeditar-la i topà amb els problemes de la censura de Madrid que li ho impossibilitaren.
No va ser fins el 1968 que va començar la segona etapa d’En Patufet. El primer número incorporava una portada de Ferrándiz que donava a en Patufet una estètica nova i d’exultació de felicitat. Envoltat de noves generacions, estava acompanyat de dos personatges ancians que representaven els lectors de la primera època.
Aquesta segona etapa no va tenir l’èxit de la primera i tot i que del primer número se’n van haver de fer tres publicacions, va suspendre la seva edició per problemes econòmics el juny de 1973.
Entrades
14 comentaris:
Sens dubte va ser una publicacio molt bona, jo he tingut ejemplars antics, i també vaic llegiralgun dela segona etapa en una epoca, que apart de cavall fort era dificil trobar coses en Catalá.destinades als lectors infantils.
bon post per recordar El Patufet, era algo mes que una revista, era tot una intenció d'un país per ser lliure
gràcies
jo no la vaig coneixer , vig neixer el 75!!
Per cert , tens una CONVOCATORIA al meu blog ;-)
No la vaig conèixer, i mira que tinc 41 anys, però jo el que llegia i sí, ja ho sé sembla tonto era Esther y su mundo, m'agradava.
Et dessitjo que tinguis un bon any 2008, una abraçada Núria, ja ens veurem quan visiti la teva terra.
Visca en Patufet que va fer molta feina pel català i per l'entreteniment familiar!
Recordo que de petit a tots els comics infantils (com es diu ara)els hi deian patufets.
Actualment, falten revistes com el Patufet. Ja no es fan coses de cara i ulls, nosé què recordaran els nostres infants d'aquí a 20 anys (el culet, culet del Chin Chan).
D'acord amb tu, el Patufet era una revista genial.
Cordialment,
Xavier Ollonarte i Rovira.
ostres montse jo també llegia esther y su mundo i com m'agradava..del patufet he sentit parlar...
gràcies per la visita
Montse, Rosa,jo també llegia Ester i su mundo. Suposo que els anys 80 era la revista de moda per a adolescents igual que, tot i que diferent, el Super Pop i altres revistes.
Ostres! Jo n'havia llegit algun de la segona època. Quins records...
Molt bon any. Uf a mi el Patufet gairebé no m'enganxa. Pero he sentit a parlar molt be d'ell.
Núria, m'ha vingut com un flaix la portada que posaves de la segona època. Quins records!
I sí, va ser la manera d'aprendre català: amb els contes i amb l'ajuda dels germans grans que ja havien iniciat el procés d'autoaprenentatge. I practicant, és clar.
A casa els llegíem. Recordo que cada diumenge els pares ens compraven un còmic a cada fill. I érem 8! I en teníem per a tota la setmana!
Salutacions cordials
Víctor Pàmies
[Raons que rimen]
Hola:
Un post molt interesant.
M'ha fet molta gràcia veure les fotos dels exemplars, perquè jo recordo que la meva àvia els tenia tots enquadernats i ens els ensenyava quan érem petits .
(Mònica).
Publica un comentari a l'entrada