Recordo l’estona divertidíssima que vaig passar anys enrere presenciant la sortida de viatge d’un vell parent meu. Aquell senyor tenia una senyora previsora i ordenada que li estigué dient durant dos dies:
- Ja tens l’altra dentadura a la maleta? I les píndoles? I el depuratiu? I les ulleres per a llegir? No oblidis les ulleres per a llegir! Has pensat en el braguer? I l’ampolla de goma per a l’aigua calenta? Sobretot, no et descuidis l’ampolla! I la bigotera, ja la tens? (Llavors es portava molt el bigoti) I la pomada? I el batí? Tinc por que no et refredis! Te n’hauràs de portar un paraigua i les sabates de goma!
Sobretot, no agafis fred als peus! I el mocador de seda? I l’estrenyecaps? Ja el tens? Els refredats de cap són els pitjors, i tu sempre t’hi refredes! I la tintura de iode? I l’aspirina? I allò per als ulls de poll? Recorda el que et feren sofrir l’última vegada.
Etcètera...
Jo em preguntava, mort de riure, on s’encaminava aquell bon home amb tant de bagatge i tanta impedimenta i si realment no li hauria convingut més quedar-se
a la vora del foc que emprendre un viatge d’una preparació tan profusa i complicada.
Humor, candor, de Josep Pla, Obra completa, volum XXIV, pg. 491
Quant que han canviat les modes i els viatges! No us sembla?
6 comentaris:
Si, era una bona aventura, s'enyora una mica, ara ja ho hem perdut.
Ara ha canviat tot això. La dóna previsora té un arxiu electrònic amb el contingut del recordatori d’estris essencials per a viatges i, abans de sortir, t’ho llista o bé te l’envia per correu electrònic.
La dona, però, continua sent previsora. Sort en tenim els homes.
Gràcies pel teu bloc.
Molt curiosa la història de'n Pla. El que passa és que, encara que sigui per portar una mica la contrària, a alguns viatges només hi pots anar estant molt preparat.
Jo crec que ens preparem molt (massa) pels viatges perquè sabem que un viatge és un canvi interior, i no volem que aquest ens agafi desprevinguts. :-)
Per cert, la foto que has posat ha estat fruit d'una recerca aleatòria o conscient, perquè és d'una de les meves pel·lícules preferides! :-)
Hola, Núria.
Buena postagene y buenas fotos. Gracias por compartirlas con nosotros.
Buen fin de semana
Caram. Jo si he pogut riure és perquè avui dia res del que el bon home havia de menester ens faria cap servei. De fet moltes de les seves coses no sé ni què són.
Si jo crec que ara som mes practis, i algo pude important que ens te que fer pensar FA MENYS FRED, amb tot las dones encara sou força previsores a l'hora de fer maletes.
Publica un comentari a l'entrada