La primera calor

Si ahir el dia va ser esplèndid per als qui volíem tafanejar en un munt de parades de llibres per comprar aquell llibre especial que ens picava l’ullet entre el munt de publicacions repetitives i massa sovint comercials. Un dia calorós i assolellat i una nit amb pluja fina.

Avui, a l'Empordà sembla que comenci l'estiu. L'aire té la calidesa dels primers dies d'estiu i en haver plogut ahir una mica el cel és d’un blau intens, profund i net, el mar somriu amb el guspireig dels raigs del sol, amb una somnolència pacífica que convida a gandulejar.

Comença a molestar la jaqueta i, a recés, fins i tot els jerseis que ja no són de llana. És la primera calor, la més agraïda, la que atrau cap a les primeres ombres, cap els camins frescos entre camps plens d’un verd creixent, i d’un or futur. Camps plens d’olor i d’atractius contrastos. Verds immensos amb pigues vermelles poc volgudes pels pagesos i inspiració de pintors i poetes, les roselles.

Avui a l’Empordà, els jardins fan olor de les glicines i de les primeres roses. En els jardins de les cases, en els llimoners, les flors d’olor fresca, però intensa, conviuen amb llimones turgents, plenes de suc i de vida. En els perers, cauen les flors que donaran pas, a finals de juny a les peres de Sant Joan i de flor de llimoner. Els albercoquers plens de fulla i flor dissimulen els que seran fruits dolços com la mel.

Davallarà la tarda amb mandra i, quan hàgim de començar a obrir llums i tancar persianes, encara ens quedarà el regust del dia que se’n va i desitjarem, que demà, quan ens llevem, tornem a descobrir un dia bonic com el d’avui.