dijous, 24 d’abril de 2008

La primera calor


Si ahir el dia va ser esplèndid per als qui volíem tafanejar en un munt de parades de llibres per comprar aquell llibre especial que ens picava l’ullet entre el munt de publicacions repetitives i massa sovint comercials. Un dia calorós i assolellat i una nit amb pluja fina.

Avui, a l'Empordà sembla que comenci l'estiu. L'aire té la calidesa dels primers dies d'estiu i en haver plogut ahir una mica el cel és d’un blau intens, profund i net, el mar somriu amb el guspireig dels raigs del sol, amb una somnolència pacífica que convida a gandulejar.



Comença a molestar la jaqueta i, a recés, fins i tot els jerseis que ja no són de llana. És la primera calor, la més agraïda, la que atrau cap a les primeres ombres, cap els camins frescos entre camps plens d’un verd creixent, i d’un or futur. Camps plens d’olor i d’atractius contrastos. Verds immensos amb pigues vermelles poc volgudes pels pagesos i inspiració de pintors i poetes, les roselles.



Avui a l’Empordà, els jardins fan olor de les glicines i de les primeres roses. En els jardins de les cases, en els llimoners, les flors d’olor fresca, però intensa, conviuen amb llimones turgents, plenes de suc i de vida. En els perers, cauen les flors que donaran pas, a finals de juny a les peres de Sant Joan i de flor de llimoner. Els albercoquers plens de fulla i flor dissimulen els que seran fruits dolços com la mel.



Davallarà la tarda amb mandra i, quan hàgim de començar a obrir llums i tancar persianes, encara ens quedarà el regust del dia que se’n va i desitjarem, que demà, quan ens llevem, tornem a descobrir un dia bonic com el d’avui.


10 comentaris:

Joana ha dit...

Ei Núria ,
A Girona semblava un dia d'estiu avui. La gent amb camisetes de tires...Aviat a treure el biquini!
Espero que ahir tinguessis una bona Diada!

zel ha dit...

Jo, Núria, sóc tan torrafigues que, si fa fred perquè fa fred i si fa calor no l'aguanto, què hi farem, fins en això sóc una catalana emprenyada (però no protesto, és el que ha de fer, aigua i sol quan toca) Petons!

Striper ha dit...

Precios aquest esclat de vida.

Eli ha dit...

Quins dies més preciosos , eh??!!!
Els hem de gaudir!!!!
Que no sabem on serem demà!
;-)

XeXu ha dit...

Llegint-te a tu, em sembla molt bonic i gairebé m'ho crec, m'anima a sortir a veure la natura i a prendre una mica el solet. Però després em trobaré amb la realitat, jo sóc molt termo-sensible, i amb la calor que comença a fer, aviat hauré de treure els pirates i les sabates d'estiu. I estem encara a l'abril! Però el maig ja treu el cap. És clar, no deu ser el mateix a l'Empordà que a Barcelona, això també és cert.

Josep Lluís ha dit...

Estem gaudint d'uns dies meravellosos. Primavera en estat pur.

Inuit ha dit...

M'agrada molt aquesta entrada. Està tota ella teixida amb un delicat fil poètic que acorona.
Aurores

nur ha dit...

Quin gust, Núria, és la millor època de l'any: les flors, la calor, els xiringuitos, els capvespres a la vora del mar... I el teu post destil·la felicitat. M'encanta :)

Ah, al Maresme ja ens envaeixen els barcelonins amb ganes de platja, però és un mal menor que es pot superar :)

Carme ha dit...

Ens l'expliques tan bonic, aquest dia, Núria, que fa goig. A mi m'agrada veure el pas de les estacions, m'agrada el canvi i la descoberta dels nous colors, arbres i fruits. M'ha fet posar contenta el teu post.

alcaliudelsmots ha dit...

Ja és primavera en el teu bloc!!!! Un relat que fa sentir les olors i els colors de la nova estació. Amb l'escassa pluja, la floració serà més intensa, abundosa i aromàtica.