diumenge, 27 d’abril de 2008

Diferents cares per a una mateixa lectura


Hi ha llibres que traspassen fronteres. Són llibres especials, amb un contingut ple de missatges. I, en el cas d'El Petit Príncep, amb grans dosis de delicadesa. Amb elements que ens encaminen cap a la reflexió, que ens incentiven el desig de ser cada dia una mica millors i de lluitar perquè aquest nostre món, aquest petit món que ens envolta, dins i fora del cor, sigui, a més de millor, especial.

El Petit Príncep és un d'aquests llibres i si en dubteu, fixeu-vos en les portades d'aquest llibre traduït a tantes i tantes llengües.
La primera portada és la de l'editorial Gallimard. És la portada del primer llibre, de l'original, en francès.



França - 1a edició

Catalunya


Egipte



Japó


Marroc


Sèrbia


Jordània


Dinamarca


Croàcia

Són portades diferents, però totes tenen un encant. Amb elements que permeten identificar el país on han estat publicades i també la llengua. De tota manera, us confesso que n'hi ha força d'aquestes portades, que seria incapaç de llegir-les.

17 comentaris:

Striper ha dit...

Aquest es un libre que trasspasa fronteras i també cors.

XeXu ha dit...

És un cas especial, ja no és que sigui un llibre, és un mite, no sabria definir-lo. És una història tan tendra que tothom l'hauria de llegir i rellegir, i cada cop descobriríem matisos nous, i qui sap si ens faria més persones.

sergi m. ha dit...

Bon recull de portades Núria, fins avui només coneixia les versions catalana, francesa i castellana.
Ja ens van dir de petits que aquest era un llibre per llegir gairebé cada any per descobrir noves coses ;)
Salut!

Sese ha dit...

Quasi m'avergonyeixo de confesar que no l'he llegit.
En qualsevol cas prometo que algun dia ho faré.
Sempre tens mancances literàries.

A reveure

Josep Lluís ha dit...

M'agrada el regal d'avui, gràcies.

zel ha dit...

Un encant de llibre i de portades, és un llibre per no perdre mai de vista, sembla estranys, oi?

nur ha dit...

És curiós, sempre he imaginat el Petit príncep com les portades francesa i catalana. N'hi ha alguna una mica depriment!

És un llibre que vaig llegir de joveneta i que fa dies que penso que vull recuperar. Segur que la lectura és força diferent!

Joana ha dit...

Jo el comparo amb Shidarta. Un llibre que llegeixes de joveneta i sempre hi trobes algun matís...
Gràcies per aquestes portades!

LAIA ha dit...

Núria, quin post de portades més bonic. Es un llibre que ben aviat recuperaré de la lleixa, i no serà per treure-li la pols (que sovint ho faig). Una abraçada. Em quedo amb la portada catalana.

Carme ha dit...

Jo tinc la primera portada, tinc l'edició francesa de fa ...uf! 46 anys. Me'l va regalar el meu pare tornant quan jo en tenia 10, d'un viatge a París. El vaig llegir i no he deixat de llegir-lo mai més. No me'n canso mai i sempre trobo moments personals per recórrer a la saviesa del Petit Princep. Molt boniques le s portades.

El veí de dalt ha dit...

Caram! Quin treball de recerca! Jo recordo perfectament el tros de la guineu i el Petit Príncep (allo d'estimar i domesticar). Ens el van llegir uns amics el dia que em vaig casar.

dimoniet1960 ha dit...

Potser ja convindria fer-ne una relectura. Ha passat molt de temps des que el vaig llegir.

Joan deu Peiroton ha dit...

Recentment, l'aviator alemany que va abatre l'avió de Saint Exupery a prop de Marsella durant la darrera guerra mundial va confessar que quan va tenir per cert el que dubtava, és a dir que l'avió que va abatre era efectivament el de Saint-Ex, no va poder trobar la son. Durant anys, hom no sabia el que va li passar a l'avió de Sant-Ex. Desaparegut en mar. Fa alguns mesos, un pescador va remuntar un braçalet amb el nom de l'escritor...
I l'aviator alemany de dir que mai no es perdonarà d'haver matat un dels seus escritors preferits i que si havia sabut que era el, l'hauria deixat escapar-se.

silenci ha dit...

Guau, Nuria!, què bonic el post amb totes aquestes portades.
Aquest Sant Jordi ha estat el meu auto-regal i després de llegir aquests comentaris encara tinc més ganes de llegir-lo. Ja veus, sese, que no ets l'única persona que no ho ha fet...

Cosme Garrell i Guiu ha dit...

genial Núria una aportació més a la inclusió i cohesió social , el que pot un conte.

Ferran ha dit...

Abans de Nadal vaig veure, en un planetari aquí, a Berlin, un espectacle on un actor interpretava el conte mentre a la bòveda s'hi anaven reflectint els diversos planetes on el Petit Príncep recalava. Va ser preciós.

Nicolás ha dit...

He caigut ací per casualitat i quan he vist les portades d'aquest llibre m'he parat a veure i llegir-les. Aquest llibre té un encant molt gran. Deixa molt per meditar.

Perdoneu la meua manera d'expressar-me pero jo soc Argentí estic ací des de fa poc de temps i com tot el mon ací comentava en català jo també he intentat fer-ho!
Molta sort!
Nico.