dimecres, 30 d’abril de 2008

Solidaritat amiga


Si busquem la paraula “solidaritat” en el diccionari, trobarem la següent definició:

Relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d'una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d'uns interessos comuns.

En la nostra manera de ser, en el nostre caràcter, sempre hi ha uns col·lectius, uns temes que ens atenyen més que els altres, que inconscientment, o conscientment, provoquen que ens hi sentim més o menys implicats.
A voltes la solidaritat és de responsabilitat humana com donar suport, afavorir, ajudar les persones que no poden gaudir d’aliments o d’una bona alimentació, o d’una bona educació, per citar algun exemple.



D’altres és de vinculació amb un territori, a una comunitat, que sentim nostra perquè hi tenim les arrels, perquè hi hem viscut o la coneixem en detall, de manera que ens agrupem per defensar que no es destrueixi, que es preservi ja que ho considerem de vital importància.

I així en podríem anar citant, fins a arribar a la solidaritat més directa amb persones que sentim properes, amb qui compartim aficions, amistat, temps lliure, inquietuds o sentiments. Com en els altres camps, la solidaritat aquí té mil escenaris. Des de suport incondicional davant del repte d’una malaltia, a compartir un fet puntual i insignificant, però important per a la persona o persones que ens vincula i amb qui hi ha un vincle recíproc.



La solidaritat pot moure muntanyes, intentar canviar el funcionament i el pensament de la humanitat, però també apareix en actes tan petits com ser present un petit instant, encara que sigui per esbossar un somriure que infongui confiança.

IX

Ploro pels somnis que no deixen rastre
i pels mots que es resolen en silenci;
per totes les tendreses sense objecte
i les mans buides de les mans amigues.

Leveroni, Rosa, Epigrames i cançons, Barcelona, Gustau Gili, 1938.


10 comentaris:

Striper ha dit...

solidaritat potser ajudar a pujar la compra als veins ancians del segon.

Carme ha dit...

Un bon ventall de solidaritats per escollir. Alguna n'hi haurà que ens engresqui, segur. I els verosos d e Leveroni, una preciositat.

Ferran ha dit...

Núria, aquest post el trobo molt bonic. És veritat, la solidaritat la podem mostrar de moltes, moltes maneres sempre que actuem amb sentiments positius cap als altres, sempre que ens donem, d'una manera o una altra.
Un escrit molt maco.

Joana ha dit...

I costa tan poc, només cal que hi pensem i ens decidim!
Bon pont !Núria

Miquel Casellas ha dit...

La solidaritat és escoltar els demés i a partir d'aquí ves posant coses dins el sac.

nur ha dit...

Un post preciós, Núria, i uns versos molt ben triats :)

La solidaritat, sobretot, no poden ser només paraules. Hi ha molta gent solidària de "boquilla" i després... res de res: començo a estar farta de gent així. Disculpeu el meu pessimisme :(

zel ha dit...

Solidaritat que hem de cridar, que només surt espontaniàment dels nens, d'algunes dones i homes i de gent gran que ha patit, sembla que si no has rebut, costa que surti...Endavant, Núria, el que hom fa, s'encomana. Petons!

Al caliu dels mots ha dit...

Boniques reflexions que ens ajuden a pensar en els nostres deures com a persones dins la societat . Uns versos preciosos.

Inuit ha dit...

Uns versos deliciosos.
També melangiosos,camins solitaris, silenciosos....,però com tota poesia viva,amarada d'aquesta suavitat que fila. Aquests poetes que roben l'esperit dels que busquem el vol de l'àngel.

josepmanel ha dit...

M’he solidaritzat amb tu, votant-te, però no sé si ho fet bé...