Solidaritat amiga

Si busquem la paraula “solidaritat” en el diccionari, trobarem la següent definició:

Relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d'una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d'uns interessos comuns.

En la nostra manera de ser, en el nostre caràcter, sempre hi ha uns col·lectius, uns temes que ens atenyen més que els altres, que inconscientment, o conscientment, provoquen que ens hi sentim més o menys implicats.
A voltes la solidaritat és de responsabilitat humana com donar suport, afavorir, ajudar les persones que no poden gaudir d’aliments o d’una bona alimentació, o d’una bona educació, per citar algun exemple.

D’altres és de vinculació amb un territori, a una comunitat, que sentim nostra perquè hi tenim les arrels, perquè hi hem viscut o la coneixem en detall, de manera que ens agrupem per defensar que no es destrueixi, que es preservi ja que ho considerem de vital importància.

I així en podríem anar citant, fins a arribar a la solidaritat més directa amb persones que sentim properes, amb qui compartim aficions, amistat, temps lliure, inquietuds o sentiments. Com en els altres camps, la solidaritat aquí té mil escenaris. Des de suport incondicional davant del repte d’una malaltia, a compartir un fet puntual i insignificant, però important per a la persona o persones que ens vincula i amb qui hi ha un vincle recíproc.

La solidaritat pot moure muntanyes, intentar canviar el funcionament i el pensament de la humanitat, però també apareix en actes tan petits com ser present un petit instant, encara que sigui per esbossar un somriure que infongui confiança.

IX

Ploro pels somnis que no deixen rastre
i pels mots que es resolen en silenci;
per totes les tendreses sense objecte
i les mans buides de les mans amigues.

Leveroni, Rosa, Epigrames i cançons, Barcelona, Gustau Gili, 1938.