dissabte, 12 d’abril de 2008

Confessions íntimes...

Què ho fa? Què fa que, de sobte, un home com jo estimi la vida en cada visió, plori a cada gest, es fongui en una mirada? Com pot trontollar una muntanya, aclarir-se la nit, pujar un riu contracorrent? Què commou els reis i els soldats, fins a enfonsar imperis i esguerrar victòries? I quina força et pot fer oblidar el món sencer, i oblidar-te tu mateix, al punt del sacrifici, per adorar una altra persona? I encara et diria més: com pot això, que no entens ni has elegit, com pot allargar-se tots i cadascun dels dies de la teva vida, fins al mateix llindar de la mort, i ser més fot, més gran, més noble i dolorós que mai? Com s’entén tanta joia, i tanta, tanta...? Com t’ho podria dir? I a cada hora, sense excepció?

No s’entén, t’ho asseguro. Jo he procurat explicar-m'ho des de fa molt de temps, i segurament puc dir-me vell perquè ara ja sé que l’amor no es comprèn. Es viu o no es viu, en una loteria tan injusta com és el món dels mortals. A mi m’ha tocat viure-ho, i et puc dir una cosa: pocs n’hi ha hagut, d’afortunats com jo. T’ho dic ben francament. Jo em vaig enamorar i vaig mudar el semblant. Per sempre. Fins avui. I això em fa diferent.

L'avi. Confessions íntimes de Francesc Macià, Alfred Bosch. Editorial Columna. pag. 37





5 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Un llibre valent aquest, oi?

Striper ha dit...

Un llibre sincer, i bonic.

Ferran ha dit...

Preciosa forma d'intentar explicar l'inexplicable. Molt bonic.

Inuit ha dit...

Podem parlar:
Sobre l'amor en abstracte=filosofia de l'amor.
Sobre l'amor de fills,amics ,natura,llibres, música(alguna cosa en podríem dir, significativa i personalitzada)
Sobre enamoraments, des de la infància, com la primavera, en cada estació i a cada moment, ens podem sentir enamorarts.
Sobre aquesta medicina que t'omple el cor i t'acarona l'ànima,sobre aquesta estimació que t'impregna totes les cel.lules del cos i del no cos, esdevé miracle,que no pots explicar amb paraules perquè ,aquestes, caminen coixes,on tot pren significació sobrenatural i trascendents.
Dinàmic,amb identitat pròpia,on nosaltres poca cosa hi podem fer, acceptar-lo sense reserves ni dubtes i gaudir-lo com regal del cel, d'aquest no en ser res.

Una Aurora Boreal

Carme ha dit...

"Pocs n'hi ha hagut d'afortunat s com jo"

L'amor és així, sempre sents que ets afortunat o afortunada quan t'hi trobes. Que bé que ho expliqui així una persona com ell. Valent, si senyor.