Llac de sentiments,tendre i suau,
desprens la pau
de l'amor immens
dins un cor etern.
Espai recòndit,
idíl·lic, exclusiu,
on descansen
perennement,
els records.
Tanco els ulls,
deixo fluir,
íntimament,
les sensacions,
l'eterna estima
que m'has amoixat.
Entrades
8 comentaris:
Molt bonic. Si t'ha mancat remor. pero has tingut amor somriu uh ho has fet.
Quin poema més maco, i quina sensació de pau i tranquil·litat. No m'ho facis això que ara he d'anar a la feina...
Que bonic :-)
tanco els ulls, deixo fluir i gaudeixo...
Gràcies.
Sense remor... m'arriba al cor amb la placidesa de l'aigua i les pedres. Per fi un poema!!.
quina pau dona aquesta foto i quin bon gust de boca que et queda després de llegir poesia
petonets
De tant en tant s'hauria d'obligar a la gent a llegir coses com aquesta. De cop i volta t'omples de pau i tranquil.litat.
Gràcies
Molt bonic, el poema.
Publica un comentari a l'entrada