Avui és Sant Pere Màrtir, inquisidor de l’Urgell que era invocat perquè afavorís els parts i perquè protegís les cases dels esperits malèfics
En el dia d’avui es guarnien les cases –portes i finestrons- i els camps amb rams beneïts perquè protegissin de llamps, de bruixes, de mals esperits i de visites de mala gent. La benedicció durava tot un any.
Els rams eren d’herbes aromàtiques com el romaní, la farigola, l’espígol i el fonoll. Per això, al voltant d’aquestes dates es celebraven i encara se celebren algunes fires d’herbes remeieres i aromàtiques, com la de Peratallada.
Part d’aquestes herbes aromàtiques, ja beneïdes, es cremaven en una pala que contenia carbó i es passejaven –mentre cremaven- per dins de la casa, per fumigar-les i allunyar mals esperits.
Aquest costum estès per Catalunya, es completava amb altres tradicions més puntuals, com la de Cardona on es beneïen bales de sal, elaborades pels saliners, que es disparaven contra els núvols que amenaçaven pedregada.
Deixem el dia d’avui i si ens fixem en demà, darrer dia del mes d’abril. La tradició el considera el dia límit perquè arribi el cucut. I que si no ha arribat en aquesta data, el món s’acabarà en un no res.
Si pel trenta d’abril
No sents el cucut cantar
No obstant, podem dormir ben tranquils, perquè ahir vaig sentir el característic Cucuuuuuut! Per tant, si més no, pel que fa al cucut, tenim món un any més.
Entrades
6 comentaris:
És sorprenent la quantitat de coses de les que ens parla la natura sense adonar-nos, dites com aquesta del cucut no són conegudes arreu i és una llàstima, penso.
Així doncs, aprofitem per gaudir de la natura aquest any que tenim per endavant.
Salut!
Doncs, ara mateix tanco l'ordinador,que és tard,amb la
tranquil·litat de que aquesta entrada és un oracle de fiabilitat indiscutible.No saps quin neguit, per si algú no sentia el cucut a temps!!!!!!!!
Aurores boreals
;))
No sabia ni el costum que expliques de les herbes ni la dita del cucut. Sort que ja ens assegure s que l'ha s sentit, perquè el que és jo, no n'he sentit ni un.
Veus aixo o ho sabia jo, a cantat el cucut?
I si l'has sentit tu, la dita ja es compleix? Perquè sentir-lo a Barcelona pot ser una cosa molt complicada...
Sempre s'aprenen coses noves! Ahir, passejant per la muntanya, anava veient tot d'herbes remeieres (o el que jo creia que eren, vaja) però d'identificar-les res de res. A vegades sento que la saviesa popular se'ns escapa, i és una pena! Per sort, tenim blocs com el teu! Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada